Activitat 4

Del no res no pot sortir res

Aquesta frase per si sola pot dir moltes coses o poques, tot depèn de com es mira o com la vols llegir.
Primer de tot mirem-la des d’ un punt racionalista radical, com Parmènides. Segons aquest punt de vista tot el que existeix es pot pensar o dir, de la qual cosa de tot allò que no existeixi no en podrem parla perquè no hi podem pensar. Així doncs com que no hi podem pensar amb el no res, aquest no res no existeix i per tant aquesta frase és indicible, és a dir, no és pot dir. Però ell la utilitzen per obrir-nos els ulls i per dir-nos que res no és crea sense motiu ni matèria.
Però si és mira des de la perspectiva d’ una filosofia semblant a la d’ Heràclit, podrem veure certa discrepància. La principal és que segons aquesta filosofia si que existeix aquest no res i per tant no hi ha cap problema afirmant aquest frase. Però segons ells aquest no res, de l’ oració anterior, és un no res absolut, sinó ens estaríem contradient, perquè segons aquesta perspectiva, el no res passa al quelcom i el quelcom al no res, per tant si que sorgeix quelcom del no res.
Però podríem trobar més punts de vista, i molt diferents. Però en essencial, aquesta frase afirma que hi ha un no res, i per tant més d’ una realitat, i que tot sorgeix a partir d’ un esser hi d’ un motiu.

Activitat 3

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides
Parmènides creu que hi ha dos vies de recerca, la de la veritat i la de la opinió, i pensa que res no canvia, i per tant no existeix el no-ésser. Aquests textos ens ho mostren.
En el primer text ens parla d’ aquestes dos vies. La de la veritat és la que pensa que no hi ha no-ésser, i la de la opinió sí. Però segons ell no es pot practicar aquesta segona via ja que no és pot saber res del no-ésser i per tant no es pot pensar ni parlar del no-ésser.
El segon text és més enigmàtic, ja que relaciona el pensar amb el esser. Una cosa abstracta amb una cosa física. Però és pot resoldre de manera que és refereixi que si podem pensar amb el ésser, es que és, i que si és ésser es que hi podem pensar. De tal manera que si no hi podem pensar amb quelcom és que no existeix i si no existeix no hi podem pensar.
El següent text en parla de que l’ ésser és indivisible i immutable, etern. És a dir que quan parlem d’ aquest ésser hem de parlar de tot el seu conjunt i no del conjunt d’ algunes d’ aquestes parts. I a més aquest ésser no canvia al no-ésser, ja que no existeix el no-ésser, per tant no canvia.
En el quart text es fa referència a que tot és cíclat i per tant, el que serà futur ja és passat i al contrari, per tant no té sentit parlar de futur o del passat. Tot gira i per tant no hi ha final o començament.
En el últim text ens adverteix de seguir la primera via, la de la veritat, ja que és la certa. Els que no la segueixen és que son secs, sord i estupefacte, és a dir que no poden saber la veritat perquè no paren atenció.
En resum, la seva filosofia consisteix en una vida cíclada on no hi ha un no ésser, i el ésser és un tot, i on tot el que és es pot pensar però el que no es pot pensar no és. Però hi ha dos vies de coneixement la de la veritat en que no existeix el no-ésser, i la de la opinió per aquells que no veuen la veritat, la realitat de l’ ésser.

Activitat 2

Comentari dels textos 1,2,4,5 d’ Heràclit
En aquests textos Heràclit esta defensant la seva filosofia segons la qual tot canvia per ordre del “logos” i on la lluita de contraris ho harmonitza tot.
En el primer text ja podem trobar indicis del “logos”. On diu que la majoria de nosaltres l’ hem escoltat, l’ hem vist i tot i així l’ hem ignorat, per tant ens diu que som inexperts i anem dormint, o tancant els ulls a tot, per la vida.
En el segon text ens presenta la lluita de contraris. Aquesta lluita constant dels contraris, segons ell, crea una harmonia preciosa, és a dir, que crea la realitat d’ una forma més bella. Es per aquest motiu que diu que tot ha estat creat per la discòrdia, per la lluita.
En el següent text, podem trobar la metàfora del canvia més famosa d’ Heràclit, el riu. Aquesta metàfora fa referència que quan ens fiquem a un riu una vegada a la segona vegada ja no serà el mateix, ja que les seves aigües no seran les mateixes, per tant que el riu aura canviat. Però a més, ens diu que som i no som, per el mateix motiu que el riu, per que anem canviant.
En aquest últim text torna a fer referència al “logos”, però tracta de la unitat de les coses, és a dir que tot és u i u és tot, en altres paraules, que existeix un tot, potser l’ univers, que ho acull tot, i cada part, com un de nosaltres, forma part d’ aquest tot.
En resum, podem dir que la filosofia d’ Heràclit ens parlar del canvi i la lluita de contraris i una lleis, el “logos”, que unifica el tot.