Ningú fa el mal sabent-ho

Aquesta afirmació, va ser proposada per Sòcrates. Ens vol ensenyar que tot home que no conegui el bé no el pot fer, i per tant, fa el mal per que no coneix el bé.
Però no totes les persones som iguals, i per tant, no és pot caure en la trampa d’ utilitzar una generalització precipitada, ja que estaríem fent ús d’ una fal•làcia. Perquè hi ha gent que si fa el mal perquè vol, li agrada fer mal a altre gent, encara que no estigui bé.
Però si que és cert que la majoria de gent que fa el mal no té un concepte correcte del bé, o no sap que és el bé.
Hi ha gent que afirma que el fi justifica el mitjans, però aquest concepte no és cert. Un concepte, potser a gran escala però cert per demostrar-ho, és l’ afirmació que la pau només s’ aconsegueix mitjançant la guerra, per tant com que la fi, la pau, està bé els mitjans, la guerra, també ho haurien de ser . Però el cert és que res pot respondre o justificar un acte tant irracional i cruel com la guerra. I aquest no és l’ únic exemple que el fi no justifica els mitjans
També hi ha gent que creu que certes coses que no estan bé ho estan, per tant fan el mal sense l’ intenció de fer-ho. Un exemple clar serien les cultures antigues, que creien que els estava bé “sacrificar” persones.
En resum, hi ha persones que desfruiten fent el mal, però la gran majoria no acaba d’ entendre que esta bé o no.

Definicions 4

• Temperament: conjunt de sentiments i passions, que resulta difícil de modificar.
• Hàbit: repetir un acte en una mateixa direcció que ens predisposa a obrar.
• Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
• Consciencia moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
• Llibertat interna: capacitat d’ obrar sense cap cohesió externa.
• Condicionament: defensa que no es té una llibertat absoluta i total, però si la suficient per ser responsable dels nostres propis actes.
• Destí: segons Heràclit, llei per la qual tot succeeix fatalment.
• Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques determinades per la infraestructura econòmica.
• Determinisme genètic: tipus de determinisme que defensa que estem determinats per la dotació genètica que tenim.
• Ús regulatiu: consisteix a investigar tos els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
• Autonomia moral: és el fet que el subjecte es dona a si mateix la llei.
• Nivell preconvencional: nivell de consciencia moral que el subjecte considera just el que satisfà els seus interessos.
• Nivell postconvencional: nivell de consciencia moral superior en que s’ accepten uns principis universals que estan per sobre les lleis.
• Responsabilitat moral: fenomen, subjuntiu, de la consideració que el subjecte ha de respondre pels seus actes.
• Principi de responsabilitat: principi de H. Jonas que defensa que hem d’ assumir les conseqüències de les accions per no deixar el món pitjor del que l’ hem trobat.