Activitat 3

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides
Parmènides creu que hi ha dos vies de recerca, la de la veritat i la de la opinió, i pensa que res no canvia, i per tant no existeix el no-ésser. Aquests textos ens ho mostren.
En el primer text ens parla d’ aquestes dos vies. La de la veritat és la que pensa que no hi ha no-ésser, i la de la opinió sí. Però segons ell no es pot practicar aquesta segona via ja que no és pot saber res del no-ésser i per tant no es pot pensar ni parlar del no-ésser.
El segon text és més enigmàtic, ja que relaciona el pensar amb el esser. Una cosa abstracta amb una cosa física. Però és pot resoldre de manera que és refereixi que si podem pensar amb el ésser, es que és, i que si és ésser es que hi podem pensar. De tal manera que si no hi podem pensar amb quelcom és que no existeix i si no existeix no hi podem pensar.
El següent text en parla de que l’ ésser és indivisible i immutable, etern. És a dir que quan parlem d’ aquest ésser hem de parlar de tot el seu conjunt i no del conjunt d’ algunes d’ aquestes parts. I a més aquest ésser no canvia al no-ésser, ja que no existeix el no-ésser, per tant no canvia.
En el quart text es fa referència a que tot és cíclat i per tant, el que serà futur ja és passat i al contrari, per tant no té sentit parlar de futur o del passat. Tot gira i per tant no hi ha final o començament.
En el últim text ens adverteix de seguir la primera via, la de la veritat, ja que és la certa. Els que no la segueixen és que son secs, sord i estupefacte, és a dir que no poden saber la veritat perquè no paren atenció.
En resum, la seva filosofia consisteix en una vida cíclada on no hi ha un no ésser, i el ésser és un tot, i on tot el que és es pot pensar però el que no es pot pensar no és. Però hi ha dos vies de coneixement la de la veritat en que no existeix el no-ésser, i la de la opinió per aquells que no veuen la veritat, la realitat de l’ ésser.