dimecres, 17 de març del 2010

Activitat 19

1-. La principal idea d’ aquest text és una clara crítica al empirisme. Segons Descartes a Déu no se’ l pot conèixer a traves del sentit o de l’ imaginació ja que aquest no són fiables, la seva realitat és molt dubtosa.

2-.

Inintel·ligible: Que no es pot entendre mitjançant la ment.

Imaginació: capacitat de crear una imatge a la ment a partir d’ unes dades sensorials.

3-. Dubtar de la fiabilitat dels sentits està dins la primera fase del dubte metòdic cartesià. Segons aquest no ens podem refiar del que ja ens ha enganyat alguna vegada per tant els sentits ens estan enganyant. Per tant haurem de trobar alguna manera de conèixer. Aquesta és la raó l’ enteniment, que agafa les idees que Déu ens ha gravat en la ment.

4-. La més fàcil de compara és amb Sant agosti. Ell va dir que si m’ erro, sóc. Per tant molt semblant a al “jo penso doncs sóc” de descartes. Tots dos es basen en el mateix l’ únic que podem conèixer certament és que quan jo m’ erro o jo penso el que estic afirmant és l’ existència del jo.

5-.Realment jo estic encontre que l’ anima és més fàcil de conèixer que el cos, sempre i quan verifiquem totes les sensacions rebudes.

El cos segueix un seguit de lleis físiques que son comunes a molts objectes de coneixement, però l’ animà es lliure de tota cadena no te substancia tangible ni forma. Aquestes lleis es poden estudiar fàcilment i profundament així que sempre tindrem un patró a seguir en l’ anima no.

I si més no el cos ens exposa tota la seva totalitat sense gaires obstacle, però l’ anima és molt complexa i per entendre la completament hauríem de poder mirar alguns llocs alhora. Encara que sembla que Déu vulgui que no arribem a conèixer el cos ja que sempre ens està ficant obstacles.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici