Activitat 11

Anàlisis de les pg. 71-74 del Fedó

Aquest text ens parla del cicle de creació de la realitat, un cercle de contraris, és a dir que una cosa surt del seu contrari. Això és la introducció a un dels arguments platònics de la immortalitat de l’ ànima.

Un altre títol podria ser: Creació i destrucció.

En el text ens parla de si l’ ànima és a l’ Hades o no. Per fer-ho ens fa entendre com les coses sorgeixen del seu oposat. Ens dona varis exemples, el primer d’ ells és el de gran i petit. En aquest exemple ens fa referència a un fet que pot ser ben cert, que les coses petites s’ originen de les grans i les grans de les petites. Fins arribar a la conclusió que vida i mort són contraria i que han de tenir un cicle, i dos processos, ja que dels vius venen els morts i per tant, dels morts els vius. Aquests processos, han de ser morir i tornar a la vida. Per tant les animés mentres esperen tornar a la vida probablement s’ esperen a l’ Hades.

Però ho més destacat del text no és el tema sinó la forma. Aquest mètode és la segona part del mètode socràtic, anomenat maièutica o art de donar llum les idees. Aquest mètode consisteix en que l’ altre trobi la veritat que te oculta dins seu amb una mica d’ ajuda. En aquest text Sòcrates va preguntant si el segueixen i si és cert el que diu, de tal manera que nosaltres ens anem adonant poc a poc de la realitat. Fins i tot a vegades com al final ja ens pregunta per la realitat, fent-nos adonar que ja hem sigut il·luminats amb la variat.

Però aquest text fa una clara referència d’ Heràclit. Heràclit afirmava que tot canviava, i era gracies a la lluita de contraris. Segons aquest era la dualitat d’ oposats el que existia i no una o l’ altre i de l’ existència d’ un era la de l’ altre. Per tant, és això mateix el que afirmava.

Activitat 10

Aquest text es llegeix com conèixer. Durant la vida només podem conèixer a partir de la raó i deixant de banda les penalitats del cos. En morir l’ anima pot arribar a conèixer l’ essència de les coses, obtenir la saviesa, els nostre més preuat desig, ho impur no pot arriba a la puresa.

Un altre títol podria ser: Cos i anima: Arribar a la saviesa.

Aquest text està bàsicament dividit en tres part, el cos, l’ anima i la puresa.
El cos només ens produeix entrebancs per arribar a conèixer, ja que ens hem de cuidar del seu manteniment i dels seus instints. L’ avarícia, les malalties, l’ odi, les baralles,l’ amor, tot són nicieses que ens impedeixen com diu el text ni pensar, ja que estem tan preocupats per això i ocupen tant de temps que no tenim temps per mira dins nostre i trobar la nostre anima per arribar a conèixer, que és el nostre únic objectiu. Per fer això i arribar a conèixer hem d’ utilitzar la raó. Però com que vivim en una cos corrupte no podríem mai arribar a la realitat, ja que mentre filosofem, intentem conèixer, fem massa soroll i innesserietats que ens perjudiquen i ens obstaculitzen. Només arribem a conèixer una cosa verdaderament quan obtenim la saviesa, i segon la raó de Sòcrates això només passa quan morim, ja que alliberem l’ anima de la imperfecció, del mal.
I aquí és quan comença l’ anima a poder conèixer realment, quan perdem totes les imperfeccions i treves del cos i podem veure l’ essència de les coses. Però no ens hem de precipitar a deixar l’ ànima sola.
Però la part més important d’ aquest text és la part de la puresa, el qual ens diu com ser més anima que cos quan estem encara vius. En altres paraules, ens parla que per arribar a conèixer, a obtenir el bé més preuats de tots, durant la nostre vida terrenal, em de deixar de ser esclaus del cos i mantenir-lo al mínim. Per tant, hem de procurar aïllar-nos d’ aquest imperfecte que anomenem cos per tal de mantenir l’ ànima ho màxim de perfecte de pura, ja que només és pot conèixer ho pur essent pur. Per dir-ho d’ una altre manera, com diu el llibre, crec que només es pot conèixer allò del que en sabem la idea, la puresa, però perquè l’ anima arribi a poder conèixer s’ ha de mantenir pura de les maldats o imperfeccions del cos, del món sensible format per cossos.

Activitat 9

Esquema del Fedó de Plató

-Diàleg introductori: Equètrates demana a Fedó que li expliqui el moment de la mort de Sòcrates.

-Comença el relat de Fedó; el filòsof que ha de desitjar la mort però no el suïcidi: Segons Sòcrates Filosofar és preparar-se per morir. Però hem d’ acceptar que em de morir quan els deus ens ho manin, i no avançar-nos buscant el coneixement que hi ha després de la mort.

-l’ encàrrec al filòsof Eve

-l’ il·licitud del suïcidi: Pertanyem als Déus i només ells ens poden dictar quan morim, seria il·lògic fugir d’ un bé per anar una pitjor.

-Plantejament de la tesi; després de la mort hi ha una vida millor: L’ anima pot veure l’ essència de les coses, les idees, quan es separa del cos, i per tant, conèixer millor

-Per el filòsof, la mort és l’ alliberament dels impediments del cos: El cos té masses impediments, necessitats de plaers, i mals sentits, que no deixen viure l’ ànima com a tal, per tant, quan es mort l’ ànima pot viure com a tal.

-Arguments en favor de la immortalitat del l’ ànima. Primer argument; el cercle dels contraris: To es crea a partir del contrari. Les coses petites són la divisió de les grans i les grans la suma de les petites. Si l’ anima moris tot moriria.

-Argument a partir de la reminiscència de les idees: Coneixem a partir que recordem certes idees.

-Argument a partir de la simplicitat de l’ ànima: HI ha dos tipus de coses en el món, les complexes i les simples, les visibles i les invisibles, el cos i l’ ànima.

-Objecció de Símmies; l’ ànima com a harmonia dels components del cos: L’ animà seria com l’ harmonia que surt d’ una lira, però si la lira es trenca l’ ànima deixa d’ existir.

-Objecció de Cebes: L’ anima seria com un teixidor que crea diferents mantes, utilitza diferents cossos.

-Resposta de Sòcrates; advertiment de no caure en la misologia: Ens adverteix que per conèixer no em de tindre por a que ens enraonin i ens trenquin les nostres opinions.

-Resposta a Símmies; l’ anima no pot ser una harmonia: No podria ser perquè l’ harmonia existeix després del cos de la lira, però l’ animà existeix abans del cos.

-Resposta a l’ argument de Cebes; l’ ànima és naturalment immortal

-El mite de l’ Hades. La geografia del més enllà

-Els corrents subterranis

-Reflexió sobre el mite narrat

-Les disposicions per després de la mort: Anima als altres per que no vaigi al més enllà amb tristesa al seu voltant.

-Els moments finals de Sòcrates: S’ acomiada de la família i els amics i es pren el verí sense vacil·lar.

Activitat 8

Comentari del text 14 de Paltó

Aquest text ens parla del coneixement i de com aquest no pot varia al llarg de la existència, ja que sinó aquest ja no seria coneixement. Per tant, no podríem adequar a la realitat el coneixement.

Un altre títol per aquest text seria El coneixement etern.

La primera part ens fa referència a si hi ha canvi o no. Si hi hagués canvi el coneixement canviaria ja que totes les coses anirien canviant, fins i tot ell mateix. Però si el coneixement fos immutable, ell sempre seria coneixement.

Més tard ens fa referència a que passaria si passes el primer cas. Si tot el coneixement anés canviant, voldria dir que el objecte del coneixement i el subjecte, no existirien, ja que quan els coneguem canviaran. Per tant, no hi hauria ni coneixement, ja que aquest variaria, ni realitat a conèixer per el mateix motiu.

I finalment trobem la conclusió. Com que per Plató sí que hi ha coses bones i belles, ha de voler dir que si hi ha coneixement, ja que hi ha objecta i subjecte, que no canvien, i per tant el coneixement tampoc.

Aquest text és una clara critica als sofistes. Ells creien que no hi havia un coneixement absolut e immutable en el temps si no una estructura ferma que amb el temps va canviant per bé o per mal. En canvi com veiem en aquest text Paltó defensava la immutabilitat del coneixement, com una estructura que sempre roman igual esperant-nos a tots.

Però per la mateixa raó també seria una critica a Heràclit, ja que ell defensa el canvi continu.