Activitat 11

Anàlisis de les pg. 71-74 del Fedó

Aquest text ens parla del cicle de creació de la realitat, un cercle de contraris, és a dir que una cosa surt del seu contrari. Això és la introducció a un dels arguments platònics de la immortalitat de l’ ànima.

Un altre títol podria ser: Creació i destrucció.

En el text ens parla de si l’ ànima és a l’ Hades o no. Per fer-ho ens fa entendre com les coses sorgeixen del seu oposat. Ens dona varis exemples, el primer d’ ells és el de gran i petit. En aquest exemple ens fa referència a un fet que pot ser ben cert, que les coses petites s’ originen de les grans i les grans de les petites. Fins arribar a la conclusió que vida i mort són contraria i que han de tenir un cicle, i dos processos, ja que dels vius venen els morts i per tant, dels morts els vius. Aquests processos, han de ser morir i tornar a la vida. Per tant les animés mentres esperen tornar a la vida probablement s’ esperen a l’ Hades.

Però ho més destacat del text no és el tema sinó la forma. Aquest mètode és la segona part del mètode socràtic, anomenat maièutica o art de donar llum les idees. Aquest mètode consisteix en que l’ altre trobi la veritat que te oculta dins seu amb una mica d’ ajuda. En aquest text Sòcrates va preguntant si el segueixen i si és cert el que diu, de tal manera que nosaltres ens anem adonant poc a poc de la realitat. Fins i tot a vegades com al final ja ens pregunta per la realitat, fent-nos adonar que ja hem sigut il·luminats amb la variat.

Però aquest text fa una clara referència d’ Heràclit. Heràclit afirmava que tot canviava, i era gracies a la lluita de contraris. Segons aquest era la dualitat d’ oposats el que existia i no una o l’ altre i de l’ existència d’ un era la de l’ altre. Per tant, és això mateix el que afirmava.