Activitat 7

Actual mite de la caverna

El mite de la caverna de plató, es podria emmarca en el quadre temporal contemporani.

En ell la caverna seria la publicitat en general, els missatge buits i maliciosos, ja que estem empresonats en ells i ens ofereixen una visió de la realitat distorsionada o diferent. Ens lliguen en cadenes i ens sedueixen amb imatges que ens ofereixen una realitat que no existeix o distorsionada perquè nosaltres, els presoners, creguem en ella, la fem nostre i estem encegats per ella, ja que així ells ens guien pel camí que volen.
Però si ens intentem allibera d’ ells sempre topem amb ells, amb dificultats per escapar-nos d’ aquells que ens volen controlar. I si aconseguim no fer cas d’ ells i veure hi més enllà podrem veure com son realment les coses, poc a poc, és a dir, que anirem analitzant i coneixent millor cada cosa, arribant al seu món intel•lectual, fugint del món sensible ple d’ imatges i sons fantasmes.

Però és cert que en condicions normals no podríem portar la veritat a ningú ja que ells els costaria enfrontar-se en contra d’ aquest fet, i es rendirien abans.

Activitat 6

El mite de la caverna

En aquest text Plató ens vol mostrar el que és conegut com el mite de la caverna.
Com la majoria d’ obres de Plató aquest text és un diàleg entre Sòcrates i un receptor, Glaucó en aquest cas. En ell Sòcrates ens planteja poc a poc el problema, el mite, i l’ altre va dient que esta conforme amb el que passa, és a dir, que afirma que tot el que Sòcrates diu podria ser real. En el diàleg Ens comença explicant la situació, un presoners, dins una cova que miren una paret on una sèrie d’ ombres xineses són projectades per uns altres homes. També ens far veure com aquests presoners creurien que les ombres són reals i parlen, que serien enganyats pels altres homes, ja que per culpa de les cadenes no podrien veure el voltant. Però ens diu que si algú amb molt passar s’ alliberes de les cadenes i escales les escarpades roques cap a la sortida, cap a la llum, aquest àuria de patir per aconseguir poder veure el que eren les ombres i veure el món. Després ens mostra les opcions que té aquest que ha vist la llum, quedar-se i o be ajudar el titellaires o be rondar pel món, però també pot baixar per fer pujar els altres i alliberar-los. Però com que no podria veure bé en les ombres en un principi els altres es riurien d’ ell i tindrien menys ganes d’anar-hi. Però poc a poc ells també ho veuran clar que sortir és ho millor.


Aquest text pot i a estat interpretat de moltes i varies maneres. Podríem trobar idees ocultes, però crec que simplement fa referència a la vida del dia a dia. Ell fa referència a que sempre estem manipulats per persones que volen que mirem cap a una direcció i creure algunes coses que no existeixen, és a dir, que sempre estem manipulats. Però sempre hi ha gent que suportarà totes les adversitats per intentar trobar la veritat darrera totes aquestes persones que ens controlen de certa manera. Molts es rendeixen per que és molt difícil, i altres no hi arriben, però hi ha alguns que arriben a trobar aquesta veritat. Però quan passen els problemes, la veritat no arriba de cop sinó poc a poc. Després tot aquells que l’ han trobada han d’ intentar trencar les cadenes que els manipulats tenen i fer-li’ s entendre la raó per que puguin ser lliures. Però també es pot interpretar com la manera d’ aconseguir la felicitat ja que aquesta veritat serà la felicitat.


http://www.xtec.es/~jortiz15/caverna.htm

http://books.google.es/books?id=E-ZeNk2-hu8C&printsec=frontcover&dq=republica%2BVII&client=firefox-a&hl=ca#v=onepage&q=&f=false

http://boj.pntic.mec.es/jgomez46/documentos/hfia/texto-caverna.pdf

Activitat 5

Anàlisis del text 4 de Plató

Aquest text de Plató parla sobre la ciència i la seva relació amb la nostre vida quotidiana. Si ella ens porta o la portem nosaltres, i com no li donem més importància que per explicar unes forces externes a nosaltres.

Un altre títol podria ser la ciència i el meu món.

Aquest text esta separat en dues parts. La primera ens parla del que la gent al llarg de l’ historia ha cregut i creu sobre la ciència i el que mana l’ existència de l’ home. En el text ens diu que tots creien que ens regíem per una seria de sentiments, del qual el principal ha anat canviant. Ens parla de la passió, el plaer, l’ amor i la temença com possibles sentiments que ens regeixen. Però també que la ciència no hi ha estat mai present en aquest camp, que no ens fa moure segons la seva voluntat ni ens ella s’ adapta a nosaltres. Simplement es creu que la ciència fa anar, dirigeix i mana a tota la resta de forces de la natura.

La segona part va compresa per un seguit de preguntes a l’ estil de Sòcrates, és a dir, preguntes que ens faixin replantejar el nostre concepte per arribar a una pròpia solució, la veritat. Aquestes preguntes replantegen si la ciència no és res que ens afecti en el nostre caràcter. I per fer-ho ens pregunta la nostre opino, el nostre judici. Ens pregunta si realment la ciència és això, un esclau nostre, o és més bé part del nostre enteniment, si ella es limita a canviar i afectar tot el que passa al voltant o també si és part de nosaltres a part de del nostre entorn. En aquestes preguntes ens planteja també part de la seva teoria, que ningú fa el mal a sabent-ho. En ho planteja que si és cert que tothom que coneix el be i el mal, la ciència que ordena, no actua segons aquesta, tot el contrari del que deia tothom abans.

Plató ens defensa aquest punt de visió en el qual tothom que te la ciència ben present en la ment actua segons aquesta, és a dir, que la ciència forma part del nostre caràcter i enteniment.

Projecte 1

Karl Popper va néixer al 28 de juliol de 1902, en un ambient “decidedly bookish”, en les nostres paraules un atmosfera decididament plena de llibres. Els seus pares eren jueus. El seu pare era un advocat, però va inculcar en el seu fill la seva passió pels clàssics i la filosofia, igual que la seva mare li va inculcar la passió per la musica, tant que Karl va estar a punt d’ agafar-la com a primera opció de carrera. Aquesta passió per la musica es reflectirà en les seves obres.
Més tard a la universitat va estar en contacte amb el marxisme i amb el psicoanàlisis, tots dos molt dogmàtics. Però va descobrir Einstein i la seva teoria de la relativitat. Aquesta descoberta ja li va oferir la oportunitat d’ exprimir el seu cervell, ja que aquesta no era dogmàtica, es podia refutar.
A partir d’ aleshores va combinar les ciències i la filosofia en la seva vida i en la seva obre. Després d’ una vida molt prolífica com a pensador i científic, va haver d’ exiliar-se del seu país per culpa del nazisme, com molts contemporanis.
Es va refugiar de la segona guerra mundial a Nova Zelanda, però no va ser fins que va viatjar a Àustrica poc després que es va tornar a conèixer amb la seva faceta d’ escriptor i filòsof. I aviat va ser més prolífic i més reconegut que mai, una vida dedicada a aquests plaers de ciència, filosofia i escriptura fins al 1994 que va morir.

Algunes de les seves obres són
· 1934: Logik der Forschung
· 1945: The Open Society and Its Enemies
· 1959: The Logic of Scientif Discovery
· 1961: The Poverty of Historicism
· 1963: Conjectures and Refutations: The Growth of Scientific Knowledge
· 1972: Objective Knowledge: An Evolutionary Approach
· 1976: Unended Quest; An Intellectual Autobiography
· 1977: The Self and Its Brain: An Argument for Interactionism, amb John Carew Eccles
· 1979: Die beiden Grundprobleme der Erkenntnistheorie - Aufgrund von Manuskripten aus den Jahren 1930-1933
· 1982: The Open Universe: An Argument for Indeterminism
· 1982: Realism and the Aim of Science
· 1983: Realism and the Aim of Science
· 1985: Die Zukunft ist offen 1985, amb Konrad Lorenz
· 1992: The Lesson of this Century, entrevistes por Giancarlo Bosetti
· 1994: The Myth of the Framework: In Defence of Science and Rationality
· 1994: Knowledge and the Mind-Body Problem: In Defence of Interactionism

Si Es vol més informació es poden mirar els següents enllaços:

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=3421

http://www.sedin.org/propesp/X0164_Po.htm

http://www.unav.es/gep/AF69/AF69Navarro.html
http://plato.stanford.edu/entries/popper/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Popper