Activitat 5

Anàlisis del text 4 de Plató

Aquest text de Plató parla sobre la ciència i la seva relació amb la nostre vida quotidiana. Si ella ens porta o la portem nosaltres, i com no li donem més importància que per explicar unes forces externes a nosaltres.

Un altre títol podria ser la ciència i el meu món.

Aquest text esta separat en dues parts. La primera ens parla del que la gent al llarg de l’ historia ha cregut i creu sobre la ciència i el que mana l’ existència de l’ home. En el text ens diu que tots creien que ens regíem per una seria de sentiments, del qual el principal ha anat canviant. Ens parla de la passió, el plaer, l’ amor i la temença com possibles sentiments que ens regeixen. Però també que la ciència no hi ha estat mai present en aquest camp, que no ens fa moure segons la seva voluntat ni ens ella s’ adapta a nosaltres. Simplement es creu que la ciència fa anar, dirigeix i mana a tota la resta de forces de la natura.

La segona part va compresa per un seguit de preguntes a l’ estil de Sòcrates, és a dir, preguntes que ens faixin replantejar el nostre concepte per arribar a una pròpia solució, la veritat. Aquestes preguntes replantegen si la ciència no és res que ens afecti en el nostre caràcter. I per fer-ho ens pregunta la nostre opino, el nostre judici. Ens pregunta si realment la ciència és això, un esclau nostre, o és més bé part del nostre enteniment, si ella es limita a canviar i afectar tot el que passa al voltant o també si és part de nosaltres a part de del nostre entorn. En aquestes preguntes ens planteja també part de la seva teoria, que ningú fa el mal a sabent-ho. En ho planteja que si és cert que tothom que coneix el be i el mal, la ciència que ordena, no actua segons aquesta, tot el contrari del que deia tothom abans.

Plató ens defensa aquest punt de visió en el qual tothom que te la ciència ben present en la ment actua segons aquesta, és a dir, que la ciència forma part del nostre caràcter i enteniment.