Dilemes 2 i 3

Dilema 2

1.-Sí, tot i que no només ell, ho haurien de fer tot els altres talladors, si no seria inútil.

2-.Sí, el futur de la nostre raça s’ ha de cuidar per que sobrevisqui en aquest món, ja tan perjudicat.

3-.No es pot privar un poble de tots els seus propis mitjans de subsistència, només aquells que no fan bé a ningú excepte la seva butxaca, i buscar-li un de nou per compensar-ho.

4-.No tindria que existir, ja que el que pot fer és explotar-lo, no sobreexplotar-lo, que aleshores, s’ estarien perjudicant a ells mateixos també.

5-.Les responsabilitats mediambientals, són de tots els que viuen en aquell medi, o estan en aquell medi. Ja que si només és preocupessin uns i els altre no, aquest s’ estarien perjudicant a ells mateixos i a tots els que els envolta. I tots han de fer un petit esforç per cuidar el lloc on viuen, sinó no serà petit aquest esforç.

6-.Un utilarista, podria estar a favor de canviar de feina per el bé comú. Però en canvi, un representant de l’ ètica dialògica diria tot el contrari, ja que perjudicaria al grup més pròxim a ell, la família.


Dilema 3

1-.
Pujar-li
-Li facilitaria la vida a l’ estudiant.
-El professor l’ únic que ha de fer és canviar la nota d’ un paper.

No pujar-li
-Seria injust per la resta de la classe.
-El estudiant pot pensar que pot aconseguir-ho tot sense esforç.
-El estudiant pot veure’s amb molts problemes pel estudis més endavant
-El professor podria tenir problemes, ja que no és del tot legal pujar la nota.

2-.Sí que a vegades la justícia no porta el que nosaltres realment necessitem per ser feliços.

3-.Un utilitarisme de l’ acte li pujaria la nota i el utilitarisme de la regla, no.

4-.Un professor ha d’ avaluar a l’ alumne per les seves aptituds.

Comentari del Doc. 9

Aquest text ens parla que tot el que té moralitat no té preu, sinó que té dignitat, ja que es troba per sobre del preu.
Un altre títol podria ser la moralitat i la dignitat.
Aquest text esta format per tres parts la introducció, la explicació i la conclusió. En la introducció s’ explica el preu i la dignitat, que tot el que es pot canviar per un equivalent té preu, és a dir, si el pots canviar per una altre cosa que sigui d’ un valor equivalent és que té preu. La dignitat, en canvi, és quan s’ estar per sobre del preu, que no tens res equivalent par canviar, i per tant, no té preu. En la segona part, ens explica que l’ home té unes necessitats i unes inclinacions que sí tenen un preu, un preu comercial. Aquestes necessitats són un plaer que no té cap fi de les nostres facultats, no les utilitzem per un fi. Però quan hi ha una condició per una fi per si mateixa aquest condició no té un preu o un valor relatiu, el qual és pugui substituir, sinó un valor intern, una dignitat que és el màxim a que s’ espira. La conclusió, ens aclara que aquesta condició no és més que la moralitat, el fet de tindre moral, i distingir entre el bé i el mal, ens converteix directament a no tenir preu sinó dignitat.
La dignitat humana é una de les tres conseqüències de l’ autonomia. N’ hi ha dos més la bona voluntat i el bé suprem. Té bona moral qui vol complir el deure pel respecte que li mereixen les lleis específicament humanes. La unió de la bondat moral i la felicitat constitueixen el bé suprem. Tots tres concorden en que es relacionen amb la moral. Però la dignitat té a veure en ser únic, la voluntat és ser moralment bo i el bé suprem és ser feliç i actuar amb bondat moral.