Cançó de la llibertat

He elegit la cançó de Pablo Guerreo A Cantaros, per que he vist que tenia varis aspectes relacionats amb la llibertat.

Ens parla de que hi ha falta de llibertat, com ha de ser, però sense abusar, una falta de llibertat com la pluja no saps d’ on ve i no et fa mal, però molestà, i això es refereix quan diu que “tiene que llover a cántaros”. Però el final ens parla de que la pluja, aquesta falta de llibertat, ens pot donar beneficis com que ens renti la taulada, és a dir, que ens sentim millors.

Ens parlar que estem fets de núvols i amassats per la llibertat, en altres paraules que som fràgils i canviants, com els núvols, i que la llibertat ens impulsa a actuar i a ser com som, com el vent que mou els núvols i els dona forma.

També ens parlar d’ aquella gent avariciosa que ens prendran tot el que puguin inclosa la llibertat per tal d’ obtenir més beneficis.

LLetra de la cançó
http://www.cancioneros.com/nc.php?NM=6990

"L’ Esser humà està condemnat a ser lliure"

Aquesta frase expressa clarament que l’ home és lliure i no té cap altre remei que ser-ho. A més ho planteja com una cosa feixuga i que sigui un problema.
La frase demostra que l’ home com a càstig o penitencia o per atzar, estar atrapat a escollir i a pensar ell mateix cada cop que hi ha més d’ una opció. Però la paraula condemna implica un to negatiu, quelcom que ens barra millores o que ens porta problemes, però som tan lliures que acceptem aquest fet i ens impliquem en cada elecció. Aquesta implicació no es més que una elecció moral, del que esta bé i el que no, per això son més dubte, a més em de pensar en les conseqüències d’ aquella elecció, per tant estem condemnats a sofrir cada elecció que fem que son les mostres de la nostre llibertat. Però arribem a ser tan condemnadament lliures que a vegades demanem ens desentenem d’ algunes de les nostres eleccions i li demanem algú altre que ens doni la resposta de quin camí elegir, per que la vida és un camí amb ple de bifurcacions.
Aquest frase és d’ algú que defensa que tenim una consciencia espontània que ens obliga a actuar lliurament, d' un exiestalisme. Però aquesta forma de pensar té altres corrents que s’ hi oposen, aquestes poden ser, el determinisme i el condicionament. El determinisme defensa que tot te una causa, que res no succeeix sense causa. I el condicionament, defensa que no som lliures absolutament i totalment.
Tots tres es diferencien els uns els altres. El primer diu que som lliures totalment, el determinisme que no, i el condicionament una mica. Per això el primer i el condicionament defensen que son responsables dels nostres propis actes, i el determinisme que no.

Creus en el Destí?

El destí es on s’ hi ha escrit el que ha de passar, però jo crec que no existeix per tots un de propi, sinó que tot efecte té una causa, i que s’ han de seguir unes fases i uns passos per progressar, un destí que ens controla a tots per iguals com a col·lectiu.

És poc provable que hi hagi escrit tota la vida de cada vida, per això crec que cada cosa que fem produeix un efecte i es produït per alguna causa, fins hi tot cada elecció que fem pot estar influïda per alguna cosa que ens hagi passat. Es podria dir destí que certes causes produeixen uns certs efecte, que poden ser del nostre gust o no, però jo els considero normes o cadenes, que es poden para en el mig.

Però la progressió de les especies, consisteix en un seguit de fases que necessiten un seguit de passos, no és un destí, però s’ hi assembla. L’ evolució i la progressió es fa en fases, després de cada fase hi ha un gran canvi, però és necessiten un seguit de requisit, com un a escala que es necessita un seguit d’ escalons i al final arribes a un pis. Però a diferencia d’ aquesta metàfora els requisits no tenen un ordre establert com els escalons, i al arribar al altre pis és un sal més gran o un canvi molt abrupte. I això s’ ha demostrat en el llarg de l’ historia que les especies en certs períodes, han aparegut de cop.

Si això algú ho considera com a destí, sí crec en el destí, però certament, no considero que sigui el destí, si no unes línies i uns punts que orienten les nostres vides i a les especies en general.

Arguments sobre la LLibertat

-Sempre hi ha opcions que triar un mateix.

-Es pot prendre.

-la volem conservar sempre

-Volem coses

No llibertat:

-Les opcions et venen, no les busques.

-les accions produeixen un efecte que té causa.

-Tenim límits, patrons i lleis.

Fal·làcies:definició