"L’ Esser humà està condemnat a ser lliure"

Aquesta frase expressa clarament que l’ home és lliure i no té cap altre remei que ser-ho. A més ho planteja com una cosa feixuga i que sigui un problema.
La frase demostra que l’ home com a càstig o penitencia o per atzar, estar atrapat a escollir i a pensar ell mateix cada cop que hi ha més d’ una opció. Però la paraula condemna implica un to negatiu, quelcom que ens barra millores o que ens porta problemes, però som tan lliures que acceptem aquest fet i ens impliquem en cada elecció. Aquesta implicació no es més que una elecció moral, del que esta bé i el que no, per això son més dubte, a més em de pensar en les conseqüències d’ aquella elecció, per tant estem condemnats a sofrir cada elecció que fem que son les mostres de la nostre llibertat. Però arribem a ser tan condemnadament lliures que a vegades demanem ens desentenem d’ algunes de les nostres eleccions i li demanem algú altre que ens doni la resposta de quin camí elegir, per que la vida és un camí amb ple de bifurcacions.
Aquest frase és d’ algú que defensa que tenim una consciencia espontània que ens obliga a actuar lliurament, d' un exiestalisme. Però aquesta forma de pensar té altres corrents que s’ hi oposen, aquestes poden ser, el determinisme i el condicionament. El determinisme defensa que tot te una causa, que res no succeeix sense causa. I el condicionament, defensa que no som lliures absolutament i totalment.
Tots tres es diferencien els uns els altres. El primer diu que som lliures totalment, el determinisme que no, i el condicionament una mica. Per això el primer i el condicionament defensen que son responsables dels nostres propis actes, i el determinisme que no.