Activitat 21

Anàlisi d’ un fragment de l’ Abstract

Aquest fragment ens parla de la critica de Hume a la llei de la causa-efecte que tothom dona per valida.

Segons el seu criteri empirisme no podrem saber mai que succeirà en el futur. Ja que no sempre se succeeix que d’ un fet A passi un fet B, pot succeir un fet C. Es a dir, utilitzant la metàfora clàssica de Hume, si una bola de billar pica una altre no vol dir que l’ altre surti disparada, sinó que es poden quedar quites. No podem fe una relació de passat-futur, ja que les coses canvien, així que per que en el passat les coses hagin succeït moltes vegades seguides no vol dir que continuïn passant.

Posteriorment, Hume ens diu que no hi ha destí, que l’ únic que ens predomina és la costum. Amb això vol dir que no és que hi hagi un destí sinó que per la successió d’ uns certs fets pensem , per costum, que passarà una altre cosa per que ha passat en el passat, com si fos un destí premarcat.

Així que ens diu que no és la raó qui ens guia en aquesta vida sinó la força de la costum que els nostres sentits van creant cada cop amb més força

Activitat 20

El “jo” existeix?

Segons la meva opinió només pot haver una resposta a aquesta pregunta. Sí.

No hi pot haver cap dubte que nosaltres existim. Sinó com és que tenim pensaments i sensacions. Com podríem tenir tot això sense nosaltres és un fet que nosaltres existim, per tant, en cada individu hi ha un “jo” que pensa d’ una manera i té una personalitat única i diferents als altres “jo”s.

El problema ve en definir el “jo” per transforma aquesta opinió o creença en idea. Son nomes unes equacions marcades amb foc dins el nostre cervell? O som la integritat del nostre cos? O potser son el cervell i tot el sistema nerviós? Aixó ningú ho podra saber del cert.

Activitat 19

1-. La principal idea d’ aquest text és una clara crítica al empirisme. Segons Descartes a Déu no se’ l pot conèixer a traves del sentit o de l’ imaginació ja que aquest no són fiables, la seva realitat és molt dubtosa.

2-.

Inintel·ligible: Que no es pot entendre mitjançant la ment.

Imaginació: capacitat de crear una imatge a la ment a partir d’ unes dades sensorials.

3-. Dubtar de la fiabilitat dels sentits està dins la primera fase del dubte metòdic cartesià. Segons aquest no ens podem refiar del que ja ens ha enganyat alguna vegada per tant els sentits ens estan enganyant. Per tant haurem de trobar alguna manera de conèixer. Aquesta és la raó l’ enteniment, que agafa les idees que Déu ens ha gravat en la ment.

4-. La més fàcil de compara és amb Sant agosti. Ell va dir que si m’ erro, sóc. Per tant molt semblant a al “jo penso doncs sóc” de descartes. Tots dos es basen en el mateix l’ únic que podem conèixer certament és que quan jo m’ erro o jo penso el que estic afirmant és l’ existència del jo.

5-.Realment jo estic encontre que l’ anima és més fàcil de conèixer que el cos, sempre i quan verifiquem totes les sensacions rebudes.

El cos segueix un seguit de lleis físiques que son comunes a molts objectes de coneixement, però l’ animà es lliure de tota cadena no te substancia tangible ni forma. Aquestes lleis es poden estudiar fàcilment i profundament així que sempre tindrem un patró a seguir en l’ anima no.

I si més no el cos ens exposa tota la seva totalitat sense gaires obstacle, però l’ anima és molt complexa i per entendre la completament hauríem de poder mirar alguns llocs alhora. Encara que sembla que Déu vulgui que no arribem a conèixer el cos ja que sempre ens està ficant obstacles.