Comentari de cartes a Meneceu
La idea principal d’ aquesta carta d’ Epicur és la explicació de l’ hedonisme, és a dir els plaer i els mals. Amb això també ens parla de la mort i perquè no l’ hm de tema i com arribar a la felicitat.
Un altre títol podria haver estat Introducció al plaer i al mal.
Aquest text és fàcilment divisible en parts.
La primera part consta dels dos primers paràgrafs. Aquest dos tractes sobre l’ edat que s’ ha de tenir per filosofar, és a dir, totes les edats son bones. No només els homes de mitjana edat han de filosofar sinó que vells i joves també. Els vells ho han de fer per mantenir la ment jove i els joves per sever afrontar el seu futur, per tant es filosofa per poder torbar una felicitat.
La segona part esta formada pel següent paràgraf. Aquest ens parla de la felicitat dels Déus. Aquest no es preocupen de nosaltres perquè ja estan feliços. Per tant tot els coneixements d’ immortalitat i dels deus que tenim són erronis.
El tercer paràgraf, juntament amb el quart i cinquè, engloben la tercera part. Aquesta ens parlar de la mort. La mort segons Epicur és la desintegració del cos, ja que és materialista. Per tant no hem de tenir por de la mort ja que quan ella està nosaltres ja no estem i al contrari. Aquest teoria és una de les més important i interessants d’ Epicur. Perquè ens exposar el problema de la mort des d’ una perspectiva diferent. Normalment la mort és el més gran mal o el remei per tots els mals, per això ens far por troba’ns-el perquè estimem massa la vida. Però el cert és que des de certa perspectiva veiem com la mort ve quan ja no estem per tant no ens la trobarem mai.
També ens parla com d’ irrespectuós és creure que la vida no és bella i voler que la mort passi abans, ja que és el teu dreta viure. I com hem de viure el present amb calma però feliços sense esperar el futur, perquè aquest no és de ningú és indesxifrable.
La següent part, que tracta sobre el desig és el següent paràgraf. Podem trobar desitjos de tota mena, però en general es separen en dos, necessaris i innecessaris. Aquest últims són aquells que no són indispensables per nosaltres però si ens donen plaer. Els necessaris són aquells que ens ajuden a tenir un cos satisfet i una ment feliç, per tant la felicitat.
Després, en el pròxim paràgraf i part trobem la relació plaer-mal de l’ hedonisme. Nosaltres triem el major bé, per això no tots els bens son agradables i tots els dolors desagradables, el que conta és la finalitat de l’ acció, si és el bé o no .
Els dos següents paràgrafs ens parlen del bé i el plaer. Aquest dos s’ aconsegueixen aïlla-nos-en de l dolor i amb l’ autosuficiència, no més realitzant-nos i la moderació s’ aconsegueix el plaer i el màxim bé la felicitat.
Podem entendre per el següents dos paràgrafs que per el plaer es necessita el seny, i això és el que ensenya la filosofia, que no podrem trobar la felicitat si abans no utilitzem el seny.
Per finalitzar els últims paràgrafs ens fan referència a la saviesa. Ens mostra com el savi té clara consciencia dels límits i és indiferent al món. També nega l’ atzar dels altres, i la veu com l’ inici de bens i mals. Per tant és millor ser assenyat i desafortunat que desassenyat i afortunat.
Per això ens diu que meditem , ja que per atzar es poden trobar grans bens.
