Projecte 6

Aquest projecte reflacteix el meu pensament cap a quest gran filosof que es diu Karl Popper.



Potser la veu no se sent molt veu però espero que el meu missatge arribi a tothom. ja intentare fer alguna cosa per fer-lo més clar.

Activitat 24

Comentari del text I de Kant

Aquest text de Kant està dividit en tres fragment, i cada un é un del paràgrafs. El primer ens parla de la experiència, el segon de com nosaltres no podem conèixer només per l’ experiència, i finalment el coneixement a priori.

En la primera part ens parla que el començament del nostre coneixement és la experiència. Això s’ entén molt ve amb la definició de conèixer, que és la relació entre subjecte i objecte. Hem de sentir el objecte per que el boguem conèixer, encara que sapiguem que hi ha un objecte que es diu taula allà si no tenim la informació dels sentits és com si no hi hagués res. I ara, un cop tenim les dades dels sentits, és a dir, hem experimentat amb l’ objecte, el nostre enteniment analitza i compara tota la informació per tenir una idea en brut del objecte.

Però, com ens diu el segon paràgraf, no per que el coneixement comenci amb l’ experiència vol dir que només es necessiti de l’ experiència. En altres paraules l’ experiència només ens proporciona dades unes dades que poden ser la duresa, la tenacitat, la elasticitat, la temperatura, etc. Per tant, com ens diu el fragment, necessitem d’ algú més per convertir aquesta idea en brut formada de dades en un diamant de saviesa.

Finalment, en l’ últim paràgraf trobem la diferencia del coneixement a priori i a posteriori. Com hem vist abans de l’ experiència sola no tenim el coneixement sinó que necessitem quelcom més enllà dels sentits, que en el fragment no vol precipitar events però és la raó. Així que el coneixement que obtenim amb aquest és el coneixement a priori, ja que és abans de l’ experiència; i el coneixement de l’ experiència és el posteriori.

Projecte 5

Aquest power point és un petit reum de tot el meu projecte fins ara. Espero que tohom pugui tindre una idea genaeral de qui era popper i que el va portar a ser ell amb aquest Powerpoint

KARL POPPER

See more presentations by maarceel | Upload your own PowerPoint presentations

Activitat 23

Comentari del fragment 112 del Apèndix de Hume

Aquí Hume ens parla sobre els sentiments i com la raó no ho pot tot.

Així posa d’ exemple un home que fa exercici. Si en aquest li preguntem per la raó final del perquè està fent exercici ens trobarem que és el plaer o algun altre tipus de sentiment humà. Així posa en manifest que la raó de tota l’ activitat humana no pot ser sempre la raó, ja que sempre hi haurà desprès d’ un de les preguntes, de perquè fas o vols això, un sentiment o afecció.

Un altre tema que toca referen a les preguntes és la impossibilitat a haver un infinit de preguntes del perquè. Ja que sempre hi haurà un conveni entre raó o esser amb un sentiment o desig.

Projecte 4

La filosofia de Karl Popper

Popper és un filosofa amb llarga carrera però que bàsicament se’ l coneix per la seva filosofia del mètode, és a dir, dels mètodes d’ investigació. Aquest mètode és una critica al mètode inductiu vigent imposat pel Cercle de Viena. A diferencia de la resta de critiques a l’ inductivisme d’ altres filòsof, com podria ser el cas de Hume, Karl Popper va aportar un nou mètode. Popper es podria haver inspirat en una frase d’ Einstein: “ni innumerables experiments corroborarien la meva teoria però només un demostraria que és falsa”.

El seu mètode no consistia en torbar la certesa d’ una teoria, ja que considerava totes elles unes hipòtesis, ja que no poden estar totalment verificades empíricament. En contra, Popper buscava la veritat. Així que segons el racionalisme crític que proposava ell les teories anaven evolucionant. Comencem amb un problema i anem proposant hipòtesis fins que reunim totes les possible que puguem. Després es produeix un procés de selecció que elimini els errors. Finalment obtenim un altre problema fes verdader però no del tot.

Però realment Popper també va proposar diferents teories interessants com la teoria dels tres móns.

-El món u: o del cossos, conté les coses físiques.

-El món dos: o dels estats mentals, conte totes les emocions, certeses subjectives, experiències, etc.

-El món tres: o del coneixement objectiu, conte els continguts objectius del pensament, com les ciències i les arts

Aquesta teoria és fàcilment comparable amb Plató però enlloc de dos món amb tres.

Per més informació es poden mirar les següents webs:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-3q9e.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Popper

http://www.monografias.com/trabajos12/popper/popper.shtml

http://www.monografias.com/trabajos35/teoria-popper/teoria-popper.shtml

Activitat 22

Anàlisis la part de Déu del punt 5 de l’ Abstract

Aquí ens parla de deu com esser superior, com energia i matèria. Així que ens parla duna relació d’ energies que ens permet captar els fenòmens, encara que es mínima en els nostres sentits. Així que si hi ha d’ haver alguna força superior que uneixi els objectes amb nosaltres, i aquesta fora a d’ esser algun esser superior, Déu. Però si busquem una definició a priori per energia i mataria ens trobem que no podem fer-ho, i si busquem que són a posteriori ens trobem amb continguts o cossos, no l’ objecte en sí.

Activitat 21

Anàlisi d’ un fragment de l’ Abstract

Aquest fragment ens parla de la critica de Hume a la llei de la causa-efecte que tothom dona per valida.

Segons el seu criteri empirisme no podrem saber mai que succeirà en el futur. Ja que no sempre se succeeix que d’ un fet A passi un fet B, pot succeir un fet C. Es a dir, utilitzant la metàfora clàssica de Hume, si una bola de billar pica una altre no vol dir que l’ altre surti disparada, sinó que es poden quedar quites. No podem fe una relació de passat-futur, ja que les coses canvien, així que per que en el passat les coses hagin succeït moltes vegades seguides no vol dir que continuïn passant.

Posteriorment, Hume ens diu que no hi ha destí, que l’ únic que ens predomina és la costum. Amb això vol dir que no és que hi hagi un destí sinó que per la successió d’ uns certs fets pensem , per costum, que passarà una altre cosa per que ha passat en el passat, com si fos un destí premarcat.

Així que ens diu que no és la raó qui ens guia en aquesta vida sinó la força de la costum que els nostres sentits van creant cada cop amb més força