Anàlisis del doc8

1-.
La paraula veritat és d’ ús elevat però quasi buida de significat, per mal ús. Veritat vol dir concordança amb la realitat, autenticitat, o pur, a vegades més d’ una d’ aquestes coses a la vegada.

2-.
La veritat una concordança amb el món.

3, 4-.
El text esta dividit en dos parts. La primera ens explica la veritat com a puresa i autenticitat, i en la segona ens ho explica una mica més per enllaçar-ho amb la concordança.
La primera part comença amb una pregunta: “Que s’ entén habitualment per “veritat”?”. Aquesta pregunta fa referència al tema del text. En tot el text ens explica això, quin significat li donem a aquesta paraula quan l’ utilitzem. Primer ens diu que l’ utilitzem com a sinònim de pur, real. Ens explica a més que ho cert és real, tot el que es pot afirma que es cert ho podem fer per què ho podem sentir, per què és real. L’ altre ús és el de autèntic. Algunes vegades usem aquesta paraula així per diferenciar dos coses que tenen una aparença molt semblants però que no són el mateix, és a dir que una te la aparença d’ algo que no és.
La segona part tracta de si les proposicions del nostre saber concorda amb la realitat. Però s’ ha d’ anar amb comte i no confondre el que concorda amb la realitat, concorda la preposició i no pas la cosa de que tracta. Per tant aquesta proposició pot avarca qualsevol enunciat sempre i quant es pugui contrasta amb la realitat i es vegi que i esta en aquesta realitat. No és un significat de la paraula que a vegades sigui fàcil de reconèixer, per el mer fet de fer una doble certesa el que es diu sigui correcte i concordi amb la realitat, per això no es sempre fàcil de veure si s’ utilitza bé o no.
Aquest text fa manifest al ús d’ aquesta paraula segons el llatí. Segons aquesta llengua la paraula veritas, veritat, es refereix al rigor a l’ hora de parlar, que s’ oposa a la “mentida” o a l’ “engany”. En el text es veu molt clar per que tracta de la rigorista a l’ hora de parlar sobre quelcom , ja que insisteix en la concordança de la realitat
Altres dos llengües amb un significat clar d’ aquesta paraula, que han tingut molt a veure amb el significat actual, són el grec i el hebreu.
En el grec alethheia, veritat, significa allò que no està ocult, es a dir que es manifesta.
I en el hebreu emunah, veritat, expressa la veritat en el sentit de confiança. En la confiança que es complirà quelcom que esperem. Les diferencies d’ aquestes tres son simples, mentre el grec i el llatí es amb la realitat, en el hebreu tracta de la confiança que aquell objecte sigui el que creuen que és. Les diferencia entre les dos primeres és que mentre que el grec la veritat es tot allò que podem percebre, el llatí es refereix a que l’ anunciat sigui concordant amb la realitat del objecte.