Anàlisis del doc5

1-.
El paisatge que és real només es pot veure des d’ una perspectiva determinada, per això ningú el pot veure sense. Totes les persones, èpoques i pobles, tenen l seu punt de vista. Però això no vol dir que el que veuen sigui fals o il·lusori.

2-.
Cada vida, un món per veure.

3, 4-.
El autor separa en dos parts el text en una ens dona un exemple del que vol explicar i després, en la segona part, ens diu el que vol.
L’ exemple tracta sobre la visió de dos persones d’ un mateix paisatge. Cada una mirarà el paisatge i no hi veure exactament ho mateix. Segons les condicions en que visquis et pot sembla aquell paisatge una mera pradera o un terreny amb herba o el que sigui i en un altre moment et pot semblar un paradís terrenal o per lo contrari un lloc on hi ha el sofriment de moltes persones. Per tant, segons com és la teva situació en el món, si estàs en una crisi una postguerra, un període de prosperitat, etc; i el teu estat d’ ànim, trist, content, etc; el resultat de la visió d’ una cosa es pot veure molt afectada i distorsionada. També ens indica que un es pot deixar de captar una cosa i l’altre no, és a dir, que un no li doni importància a una vaca pasturant i no si fixi en ella , sinó en els pomer de darrera, i l’ altre, el contrari. Per tant, el que nosaltres veiem en un paisatge no és més que un conjunt del que hi ha, de les teves experiències i els teus interessos. Però, seguidament, el autor ens explica que no per què siguin diferents interpretacions de les coses han d ‘ estar incorrectes les dues, ni ser una il·lusió. Per entendre això ens diu que la perspectiva forma part de la realitat i és el que organitza les coses en el univers.
En la segona part podem veure clarament, que la veritat és immutable però que la nostre visió d’ ella és tan plural, que hi ha una infinitat de versions, ja que cada individu, cada època, i al llarg de l’ història, té el seu punt de vista. Afirma més, que cada vida, cada esser amb consciencia, és un punt de vista sobre l’ univers, i té raó ja que com em explicat abans hi ha molts conceptes de cada cosa delimitats pels individus. Inclòs s’ atreveix a dir l’ univers com a l’ omnímoda veritat, quedaria oblidada sense el desenvolupament.
Aquest text té un caire de subjectivisme i de relativisme com a manera de conèixer. Aquestes corrents tracten de que no podem arribar a assolir veritats universalment valides. El subjectivisme creu que esbrinar que és cert depèn de cada subjecte, en contra, el relativisme creu que reconèixer quelcom com a cert depèn de cada cultura.
Una altre corrent bastant estesa, de les moltes que hi ha, és el criticisme, que tracta de que és possible tenir coneixements certs, sempre que es realitzin proves per saber que podem conèixer i contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
Aquesta corrent, en contra dels altres dos no creu que la veritat depèn de cada subjecte o cultura, sinó de la realitat, però defensa que hi ha coses que no podem arribar a saber igual que les altres dos corrents.
Hi ha més corrents com el pragmatisme que identifica el que és cert amb el que és útil.
La diferencia d’ aquesta amb les dos primeres, són clares, mentre una defensa que tot ho cert és útil, les altres defensen que tot el que és cert depèn del subjecte, per tant , ell podrà triar si una cosa inútil és certa.