Analisis del document 10 del tema 1

1-. El text tracta de l' objectiu de la filosofia, que segons l' autor, és aclarir amb lògica els enunciats filosofics.

2-. La filosifia ha de ser entenedora.

3i4-. Segons el text la filosofia té com a únic objectiu, aclarí unes idees, pensaments i proposicions, que prèviament comprovades que siguin així. Per tant, afirma que és una activitat per que no representa fer una teoria i ja estar, sinó que aquesta teoria la pugui entendre tothom, és a dir, que es tracta d’ activar el pensament de tots fent-li entendre a l’ individu les teories.

En la última frase veiem que l’ autor diu: “La filosofia ha d’ aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’ una altre manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos”. Aquesta frase, potser una mica llarga, és molt simple, només ens diu quin és objectiu de la filosofia, és a dir és simplement el tema principal. No s’ hi pot buscar gaires significats ocults, escrits entre línees. Simplement ens diu que la filosofia té la obligació de ser entesa per tothom, és a dir, que s’ ha d’ explicar tant bé com pugui amb la màxima claredat els pensaments del filòsof. També ens aclara que molt de les proposicions dels filòsof són complexes i dificultoses d’ entendre el sentit que té per el autor. Personalment, crec que té raó en dir que algunes proposicions filosòfiques són no es poden a arribar a entendre fàcilment, i a vegades són imprecises i que s’ hauria de millorar el llenguatge i la seva forma d’ utilitzar-lo.

El autor d’ aquest text es veu clarament que és del mètode analiticolingüístic, en que consisteix en analitzar el llenguatge per fer-ne un millor us i que no hi hagin tants problemes filosòfics per imprecisions i creen confusions. En termes generals, aquests filòsofs no miren de conèixer la realitat, ni investiguen les capacitats o facultats del coneixement, sinó que concentren el seu interès en el llenguatge.

Hi ha altres mètodes, com l’ empiricoracional. Aquest mètode parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits oi l’ enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’ intel·ligible. El primer nivell de la realitat esta constituït per les dades que ens proporcionen els sentits; segons aquestes dades, la realitat és múltiple i canviant. Però a partir dels canvis l’ enteniment concep quelcom permanent en la realitat per mitjà de la intuïció i el raonament.

També hi ha el transcendental, que no mira d’ esbrinar quin és l’ origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne la raó. Per donar raó del nostre saber en aquests tres àmbits(Què puc fer?, què he de fer?, què m’ és permès esperar?) cal descobrir les condicions del coneixement, d’ acció i d’esperança que són comunes, universal i necessàries per tots els individus.

Aquests mètodes tenen moltes diferencies, la més gran i la principal, és el que intenten fer, mentre que en el analiticolinüístic es busca l’ ús perfecte del llenguatge, el empiricoracional busca el què de les coses, i el transcendental busca la raó de les coses. Una altre diferencia és la utilització de diferents fonts, el primer fa servir la lògica, el empiricoracional els sentits i l’ enteniment, i el últim fa servir una sintesi de la sensibilitat i l’ enteniment.

5-.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein, va néixer el 1889 a Viena, capital d’ Àustria. Va estudiar filosofia analítica i postanalítica. Els seus interessos més grans són: la metafísica, l’ epistemologia, la lògica, la filosofia del llenguatge, filosofia de la matemàtica i filosofia de la ment.

Algunes de les seves idees més notables són:

-en els inicis: la estructura del llenguatge lògicament representa la estructura de la realitat.

-Després: el significat d’ una paraula, normalment, és l’ ús en el llenguatge.

Va morir al 29 d’ abril de 1951 a Cambridge, és a dir, al Regne Unit.

Per més informació de l' autor buscar a:

http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616