Blog, blo, bl, b, f, fi, fil, filo,...

Projecte 6

2010-04-23T14:22:00.000-07:00

Aquest projecte reflacteix el meu pensament cap a quest gran filosof que es diu Karl Popper.

Potser la veu no se sent molt veu però espero que el meu missatge arribi a tothom. ja intentare fer alguna cosa per fer-lo més clar.

Activitat 24

2010-04-22T13:06:00.000-07:00

Comentari del text I de Kant

Aquest text de Kant està dividit en tres fragment, i cada un é un del paràgrafs. El primer ens parla de la experiència, el segon de com nosaltres no podem conèixer només per l’ experiència, i finalment el coneixement a priori.

En la primera part ens parla que el començament del nostre coneixement és la experiència. Això s’ entén molt ve amb la definició de conèixer, que és la relació entre subjecte i objecte. Hem de sentir el objecte per que el boguem conèixer, encara que sapiguem que hi ha un objecte que es diu taula allà si no tenim la informació dels sentits és com si no hi hagués res. I ara, un cop tenim les dades dels sentits, és a dir, hem experimentat amb l’ objecte, el nostre enteniment analitza i compara tota la informació per tenir una idea en brut del objecte.

Però, com ens diu el segon paràgraf, no per que el coneixement comenci amb l’ experiència vol dir que només es necessiti de l’ experiència. En altres paraules l’ experiència només ens proporciona dades unes dades que poden ser la duresa, la tenacitat, la elasticitat, la temperatura, etc. Per tant, com ens diu el fragment, necessitem d’ algú més per convertir aquesta idea en brut formada de dades en un diamant de saviesa.

Finalment, en l’ últim paràgraf trobem la diferencia del coneixement a priori i a posteriori. Com hem vist abans de l’ experiència sola no tenim el coneixement sinó que necessitem quelcom més enllà dels sentits, que en el fragment no vol precipitar events però és la raó. Així que el coneixement que obtenim amb aquest és el coneixement a priori, ja que és abans de l’ experiència; i el coneixement de l’ experiència és el posteriori.

Projecte 5

2010-04-16T14:31:00.000-07:00

Aquest power point és un petit reum de tot el meu projecte fins ara. Espero que tohom pugui tindre una idea genaeral de qui era popper i que el va portar a ser ell amb aquest Powerpoint

KARL POPPER

See more presentations by maarceel | Upload your own PowerPoint presentations

Activitat 23

2010-04-12T13:02:00.000-07:00

Comentari del fragment 112 del Apèndix de Hume

Aquí Hume ens parla sobre els sentiments i com la raó no ho pot tot.

Així posa d’ exemple un home que fa exercici. Si en aquest li preguntem per la raó final del perquè està fent exercici ens trobarem que és el plaer o algun altre tipus de sentiment humà. Així posa en manifest que la raó de tota l’ activitat humana no pot ser sempre la raó, ja que sempre hi haurà desprès d’ un de les preguntes, de perquè fas o vols això, un sentiment o afecció.

Un altre tema que toca referen a les preguntes és la impossibilitat a haver un infinit de preguntes del perquè. Ja que sempre hi haurà un conveni entre raó o esser amb un sentiment o desig.

Projecte 4

2010-04-07T14:03:00.001-07:00

La filosofia de Karl Popper

Popper és un filosofa amb llarga carrera però que bàsicament se’ l coneix per la seva filosofia del mètode, és a dir, dels mètodes d’ investigació. Aquest mètode és una critica al mètode inductiu vigent imposat pel Cercle de Viena. A diferencia de la resta de critiques a l’ inductivisme d’ altres filòsof, com podria ser el cas de Hume, Karl Popper va aportar un nou mètode. Popper es podria haver inspirat en una frase d’ Einstein: “ni innumerables experiments corroborarien la meva teoria però només un demostraria que és falsa”.

El seu mètode no consistia en torbar la certesa d’ una teoria, ja que considerava totes elles unes hipòtesis, ja que no poden estar totalment verificades empíricament. En contra, Popper buscava la veritat. Així que segons el racionalisme crític que proposava ell les teories anaven evolucionant. Comencem amb un problema i anem proposant hipòtesis fins que reunim totes les possible que puguem. Després es produeix un procés de selecció que elimini els errors. Finalment obtenim un altre problema fes verdader però no del tot.

Però realment Popper també va proposar diferents teories interessants com la teoria dels tres móns.

-El món u: o del cossos, conté les coses físiques.

-El món dos: o dels estats mentals, conte totes les emocions, certeses subjectives, experiències, etc.

-El món tres: o del coneixement objectiu, conte els continguts objectius del pensament, com les ciències i les arts

Aquesta teoria és fàcilment comparable amb Plató però enlloc de dos món amb tres.

Per més informació es poden mirar les següents webs:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-3q9e.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Popper

http://www.monografias.com/trabajos12/popper/popper.shtml

http://www.monografias.com/trabajos35/teoria-popper/teoria-popper.shtml

Activitat 22

2010-04-06T09:05:00.000-07:00

Anàlisis la part de Déu del punt 5 de l’ Abstract

Aquí ens parla de deu com esser superior, com energia i matèria. Així que ens parla duna relació d’ energies que ens permet captar els fenòmens, encara que es mínima en els nostres sentits. Així que si hi ha d’ haver alguna força superior que uneixi els objectes amb nosaltres, i aquesta fora a d’ esser algun esser superior, Déu. Però si busquem una definició a priori per energia i mataria ens trobem que no podem fer-ho, i si busquem que són a posteriori ens trobem amb continguts o cossos, no l’ objecte en sí.

Activitat 21

2010-03-25T08:09:00.000-07:00

Anàlisi d’ un fragment de l’ Abstract

Aquest fragment ens parla de la critica de Hume a la llei de la causa-efecte que tothom dona per valida.

Segons el seu criteri empirisme no podrem saber mai que succeirà en el futur. Ja que no sempre se succeeix que d’ un fet A passi un fet B, pot succeir un fet C. Es a dir, utilitzant la metàfora clàssica de Hume, si una bola de billar pica una altre no vol dir que l’ altre surti disparada, sinó que es poden quedar quites. No podem fe una relació de passat-futur, ja que les coses canvien, així que per que en el passat les coses hagin succeït moltes vegades seguides no vol dir que continuïn passant.

Posteriorment, Hume ens diu que no hi ha destí, que l’ únic que ens predomina és la costum. Amb això vol dir que no és que hi hagi un destí sinó que per la successió d’ uns certs fets pensem , per costum, que passarà una altre cosa per que ha passat en el passat, com si fos un destí premarcat.

Així que ens diu que no és la raó qui ens guia en aquesta vida sinó la força de la costum que els nostres sentits van creant cada cop amb més força

Activitat 20

2010-03-22T08:06:00.000-07:00

El “jo” existeix?

Segons la meva opinió només pot haver una resposta a aquesta pregunta. Sí.

No hi pot haver cap dubte que nosaltres existim. Sinó com és que tenim pensaments i sensacions. Com podríem tenir tot això sense nosaltres és un fet que nosaltres existim, per tant, en cada individu hi ha un “jo” que pensa d’ una manera i té una personalitat única i diferents als altres “jo”s.

El problema ve en definir el “jo” per transforma aquesta opinió o creença en idea. Son nomes unes equacions marcades amb foc dins el nostre cervell? O som la integritat del nostre cos? O potser son el cervell i tot el sistema nerviós? Aixó ningú ho podra saber del cert.

Activitat 19

2010-03-17T08:05:00.000-07:00

1-. La principal idea d’ aquest text és una clara crítica al empirisme. Segons Descartes a Déu no se’ l pot conèixer a traves del sentit o de l’ imaginació ja que aquest no són fiables, la seva realitat és molt dubtosa.

2-.

Inintel·ligible: Que no es pot entendre mitjançant la ment.

Imaginació: capacitat de crear una imatge a la ment a partir d’ unes dades sensorials.

3-. Dubtar de la fiabilitat dels sentits està dins la primera fase del dubte metòdic cartesià. Segons aquest no ens podem refiar del que ja ens ha enganyat alguna vegada per tant els sentits ens estan enganyant. Per tant haurem de trobar alguna manera de conèixer. Aquesta és la raó l’ enteniment, que agafa les idees que Déu ens ha gravat en la ment.

4-. La més fàcil de compara és amb Sant agosti. Ell va dir que si m’ erro, sóc. Per tant molt semblant a al “jo penso doncs sóc” de descartes. Tots dos es basen en el mateix l’ únic que podem conèixer certament és que quan jo m’ erro o jo penso el que estic afirmant és l’ existència del jo.

5-.Realment jo estic encontre que l’ anima és més fàcil de conèixer que el cos, sempre i quan verifiquem totes les sensacions rebudes.

El cos segueix un seguit de lleis físiques que son comunes a molts objectes de coneixement, però l’ animà es lliure de tota cadena no te substancia tangible ni forma. Aquestes lleis es poden estudiar fàcilment i profundament així que sempre tindrem un patró a seguir en l’ anima no.

I si més no el cos ens exposa tota la seva totalitat sense gaires obstacle, però l’ anima és molt complexa i per entendre la completament hauríem de poder mirar alguns llocs alhora. Encara que sembla que Déu vulgui que no arribem a conèixer el cos ja que sempre ens està ficant obstacles.

Activitat 18

2010-02-17T12:04:00.000-08:00

Existeix la realitat forament?

La realitat ha sigut objecte d’ estudi per molts filòsofs, però existeix ella? Per si sola o produïda per la ment?

Del que tothom esta segur és que existim, que existeix el “jo”, de nosaltres mateixos. És més d’ això no en podem dubtar. Per tant, dins la nostre ment creem una realitat a vegades no real i a vegades manipulada per un agent extern.

Si no dubtem de nosaltres i nosaltres existim, podem dir que l’ espai i el temps existeixen, que són dos cares d’ una mateixa moneda. Ha d’ existir algun lloc i moment on estem ja que existim, per tant, les probabilitats que en aquesta moneda hi hagi objectes és molt alta ja que no pot haver un lloc en blanc sense res excepte nosaltres. Però per contra és possible que la realitat no sigui com la veiem, que la nostre ment interpreta diferent el que sentim i veiem. Podríem estar en una situació del mateix estil de les pel·lícules Matrix o El show de Truman, essent enganyats completament per un esser.

Per tant, sí sabem que hi ha una realitat a fora la ment, però no sabem si aquesta realitat la que esta projectada a les nostres ments o no.

Activitat 17

2010-02-10T12:02:00.000-08:00

Anàlisis del text 5 de Descartes

En el text veiem que Descartes ja ha dubtat de tot, no existeix res, ni esperit ni cos, ni terra ni cel. Així compleix la part de la primera regle del seu mètode, el dubte metòdic.

Dubte de l’ existència de quelcom que pugui pensar per ell. També de si som dependents del cos i dels sentits, ja que pensem com si no fossin part nostre a vegades. Per tant, som alguna cosa?

Seguidament ens respon amb l’ afirmació que hem d’ existir per força. Realment hi ha alguna cosa que ens enganya i ens crea un món d’ il·lusions i fantasies, per tant hem de dubtar de les coses. Però mai podré dubtar del “jo”. Ens estar enganyant a nosaltres, estem pensant, a tot hi ha el “jo”, per tant, som alguna cosa, és la única veritat clara i distints, la primera de moltes.

Activitat 16

2010-02-09T12:01:00.000-08:00

Comentari del text 1 de Descartes

Aquest text ens parla de que hi ha moltes lleis acceptades universalment però que hem de fer reaccionar la lògica per veure que només hi ha quatre normes per la lògica.

La primera d’ elles, agafant la idea de Sòcrates, comença a dubtar de tot allò que no se li presenta amb clares evidencies. Per tant, evitar precipitacions de judici envers els objectes.

La segona ens parla que un cop dubtat d’ un fet, l’ hem de dividir amb tantes part com voguem per facilitar i comprendre totes les seves parts.

Desprès, la tercera norma , ens diu que anem reconstruint el puzle, el fet, reconduït el pensament i comprenent la seva plenitud poc a poc pas per pas.

Finalment, la quarta, en diu que revisem que no ens haguem deixat res pel camí i el camí estigui ven fet.

Projecte 3

2010-02-09T10:47:00.001-08:00

Karl Popper va ser més un creador que no pas un continuador, però tot hi així trobem grans influencies en la seva obre de pensadors i cientifics.
-Una de les més important, sobretot en la seva vida, sera la de Marx amb el marxisme que li sera la seva base, tot i que despres veura com el Marxisme és profanat per adaptarse a temps politics dificils.
-El cercle de Vienna i Kant, proposant la separació de ciencia i metafisica(pseudo-ciencia), ajudara a Popper a revolucionar amb la seva teoria d’ aquest fet contrariant el neopossitivisme dels primers.
-Socrates, com molta de la filosofia classica, ajudaran a que Popper orienti la seva investigació cientifica honesta, per tant, ajudant a separa ciencia de no-ciencia. La seva orientació cap el racionalisme.
-Entre molts es poden destacar dos cientifics que serviran d’ ajuda, a la seva manera, per impolsar recte les seves teories, Einstein i Froid. Einstein l’ ajudara en les ciencies i Froid amb el que denominara pseudo-ciencies i el psicoanalisis.
-Hume va deixar algunes preguntes obertes que Popper va intentar respordre, centrant-se amb el realisme.
-Un altre autor influent va ser Wittgenstein, Que van tenir una gran disputa de la manera de com diferenciar una proposició certa i una falsa, la ciencia i la metafisica. Wittgenstein era l’ oposat a Popper i va ser un pilar per poder reforçar la seva teoria.

Activitat 15

2010-01-26T11:55:00.000-08:00

Creus que es pot demostrar l’ existència de Déu

Una pregunta tan simple com reafirmar l’ existència de quelcom és difícil, sobretot si és tant extracta com Déu.

Primer hauríem d’ entendre que és Déu, perquè segons alguns és un Déu intemporal, altres que no; hi ha que creuen pot obrar a voluntat, d’ altres que és com una corrent només s’ adapta; altres no te forma, altres és antropomorf, altres és una mescla, d’ altres que té alguna altre forma; etc. Així que si ajuntem alguns adjectius podrem trobar unes quantes contrarietats que ja per si soles impedirien mostrar-ne la existència. Així que primer de tot s’ ha d’ aclarir ben bé que és Déu.

Però el cert és que alguns d’ aquests Adjectius ja impedirien la pròpia buscada d’ aquest ja que en cas d’ existir aquest podria ser que no li interessi esser descobert, és més, podria esser un de nosaltres o estar amagat dins nostre. No podríem demostrar la seva existència amb els ulls com nosaltres fem, la raó no aniria ve en el camí de trobar un Déu així, hauríem de recorre a els nostres cors per fer-ho, i això moltes vegades és enganyat.

Però són moltes les possibilitats que el Déu que busquem és aquell que no és del que no puguem demostrar la seva existència, ja sigui per creure que és sols una idea o perquè si el trobéssim ja no seria Déu, però el seguirem buscant, provàrem nous coneixements i podria ser que el trobem, impossible no hi ha res.

Activitat 14

2010-01-10T11:54:00.000-08:00

Comentari de cartes a Meneceu

La idea principal d’ aquesta carta d’ Epicur és la explicació de l’ hedonisme, és a dir els plaer i els mals. Amb això també ens parla de la mort i perquè no l’ hm de tema i com arribar a la felicitat.

Un altre títol podria haver estat Introducció al plaer i al mal.

Aquest text és fàcilment divisible en parts.

La primera part consta dels dos primers paràgrafs. Aquest dos tractes sobre l’ edat que s’ ha de tenir per filosofar, és a dir, totes les edats son bones. No només els homes de mitjana edat han de filosofar sinó que vells i joves també. Els vells ho han de fer per mantenir la ment jove i els joves per sever afrontar el seu futur, per tant es filosofa per poder torbar una felicitat.

La segona part esta formada pel següent paràgraf. Aquest ens parla de la felicitat dels Déus. Aquest no es preocupen de nosaltres perquè ja estan feliços. Per tant tot els coneixements d’ immortalitat i dels deus que tenim són erronis.

El tercer paràgraf, juntament amb el quart i cinquè, engloben la tercera part. Aquesta ens parlar de la mort. La mort segons Epicur és la desintegració del cos, ja que és materialista. Per tant no hem de tenir por de la mort ja que quan ella està nosaltres ja no estem i al contrari. Aquest teoria és una de les més important i interessants d’ Epicur. Perquè ens exposar el problema de la mort des d’ una perspectiva diferent. Normalment la mort és el més gran mal o el remei per tots els mals, per això ens far por troba’ns-el perquè estimem massa la vida. Però el cert és que des de certa perspectiva veiem com la mort ve quan ja no estem per tant no ens la trobarem mai.

També ens parla com d’ irrespectuós és creure que la vida no és bella i voler que la mort passi abans, ja que és el teu dreta viure. I com hem de viure el present amb calma però feliços sense esperar el futur, perquè aquest no és de ningú és indesxifrable.

La següent part, que tracta sobre el desig és el següent paràgraf. Podem trobar desitjos de tota mena, però en general es separen en dos, necessaris i innecessaris. Aquest últims són aquells que no són indispensables per nosaltres però si ens donen plaer. Els necessaris són aquells que ens ajuden a tenir un cos satisfet i una ment feliç, per tant la felicitat.

Després, en el pròxim paràgraf i part trobem la relació plaer-mal de l’ hedonisme. Nosaltres triem el major bé, per això no tots els bens son agradables i tots els dolors desagradables, el que conta és la finalitat de l’ acció, si és el bé o no .

Els dos següents paràgrafs ens parlen del bé i el plaer. Aquest dos s’ aconsegueixen aïlla-nos-en de l dolor i amb l’ autosuficiència, no més realitzant-nos i la moderació s’ aconsegueix el plaer i el màxim bé la felicitat.

Podem entendre per el següents dos paràgrafs que per el plaer es necessita el seny, i això és el que ensenya la filosofia, que no podrem trobar la felicitat si abans no utilitzem el seny.

Per finalitzar els últims paràgrafs ens fan referència a la saviesa. Ens mostra com el savi té clara consciencia dels límits i és indiferent al món. També nega l’ atzar dels altres, i la veu com l’ inici de bens i mals. Per tant és millor ser assenyat i desafortunat que desassenyat i afortunat.

Per això ens diu que meditem , ja que per atzar es poden trobar grans bens.

Activitat 13

2009-12-13T11:52:00.000-08:00

Comentari del text 17 d’ Aristòtil

Aquest text es veu clarament la virtut segons Aristòtil, el centre de tot, un terme mitja entre tot.

Comença explicant el terme mitja. Com d’ una cosa en podem agafa una part més gra, o més petita o igual, tot respecte a nosaltres. Per tant, és la nostre raó si agafem amb excés o amb defecte o un terme mig. Per tant, podem trobar un extrem allunyat equivalentment de dos extrem, com diu el text aquell punt que és un i el mateix per a tots, és a dir, podem trobar el terme mig d’ una cosa que és un i forma part dels extrems igualment.

Després ens remarca que aquest terme mig es triat per cada un de nosaltres, i només per cada persona és aquell terme. I es cada persona qui tria aquest terme, ja que no totes les persones som iguals.

I desprès ja relació na la virtut i el terme mig a partir del coneixement. El coneixement sempre tendeix a quest punt mig, i en conseqüència, com que la virtut és la més perfecte de les coses, la virtut ètica també tendirà a quest punt.

Activitat 12

2009-12-09T11:44:00.000-08:00

Què és primer l’ ou o la gallina?

Segons el meu criteri la resposta a aquesta pregunta és que no hi ha resposta.

Preguntar si és primer l’ ou o la gallina és igual a preguntar on és l’ inici d’ una circumferència. No podríem trobar un inici concloent encara que volguéssim, ja que en un cercle no hi ha ni passat ni futur, ja que en cada punt hi ha les dues coses, ja que pot ser un punt més endavant, però al ser una circumferència, aquest mateix punt ja ha passat. En altres paraules no hi ha un ordre cronològic en un cercle tot és passat i passarà.

També podríem entendre-ho com una lluita de contraris, ja que l’ ou és el no-gallina. Quan apareix un l’ altre i haure d’ esser pressent a la vegada, per tant, més que hi haver primer l’ ou o la gallina hi ha primer el cicle complet.

Per tant, o s’ accepte que no hi ha resposta, o el únic punt defensable correctament seria cap dels dos, ja que apareixen a la vegada.

Projecte 2

2009-12-01T11:05:00.000-08:00

Context Historic de Karl Popper
El segle XX s’ inicia enmig de grans avenços tecnològics, entre els quals l’ automòbil ocupa un lloc destacat. En Amèrica Henry Ford va avançar una veritable revolució en el sistema de producció industrial.
En 1905 va haver-la Guerra rus-japonesa. La fi de la guerra va donar com vencedor a la nació asiàtica, que es va convertir en una nova potència de caràcter mundial.
En els primers anys del segle XX la situació d’ Alemanya dintre d’ Europa havia aconseguit una posició massa crucial per als interessos de les altres potències. Especialment Gran Bretanya i França veien amenaçats molts dels seus interessos, i és que el desenvolupament industrial i militar d’ Alemanya es presentava difícil d’ igualar pel conjunt de les demes nacions d’ Europa.
En 1914 els interessos de les potències mundials van empènyer a la humanitat a una nova dimensió de conflicte, la Primera Guerra Mundial, que encara que es va iniciar com un conflicte europeu va acabar absorbint a les principals nacions del món.
EE. UU. es va convertir en potència mundial de primer ordre igual que Japó. Alemanya va perdre el seu petit imperi colonial, però així i tot va assolir mantenir la seva infraestructura nacional.
Gran Bretanya, encara que menys afectada que França, també va veure retrocedir el seu prestigi i de sobte es va trobar en condició d' igualtat amb EUA.
L’ Imperi Rus passa a ser la URSS, que amb la ideologia marxista de Lenin, es converteix en la primera nació del món governada pel "proletariado".
EE. UU. va prosseguir el seu ràpid desenvolupament econòmic que es va veure pertorbat, no obstant això, per la "gran depressió" de 1929.
La situació a França no era molt desitjable, el que va propiciar el descontent social que es traduiria en una inestabilitat política permanent.
L’ Imperi Japonès es va apoderar de les colònies que Alemanya tenia en el Pacífic.
El creixent descontent dels alemanys va fer que Adolf Hitler prengués el control del país al 1933 amb un suport de la població sense precedents. Alemanya es va convertir en un Estat totalitari igual que la Itàlia de Benito Mussolini i la URSS de Josef Stalin.
Alemanya es desenvolupa novament, l’ economia es rellança amb l’ impuls que li dóna la indústria i la inversió de l' Estat en infraestructures.
L’ Imperi Japonès es consolidava a Àsia, afectant els interessos d’ Europa i EUA, especialment en el Pacífic.
Gran Bretanya va mantenir el seu sistema polític pràcticament inalterable, al contrari que França, que no va assolir consolidar una organització politicosocial forta.
Rússia, que entre tant s’ havia transformat en la URSS, va anar escenari de fams endèmiques, repressió política i la Gran Purga.
La situació en la resta del món no va sofrir alteracions considerables.
En EE. UU. el president Franklin Delano Roosevelt va liderar la recuperació econòmica del país després de la crisi provocada per la gran depressió de 1929.
La Segona Guerra Mundial va marcar com cap altre esdeveniment a dels 40s i al segle en general. Igual que en 1914, la guerra es va estendre a tot el món, encara que aquest conflicte va ser molt més sagnant i va modificar el món d’una manera més radical. En 1945, al final de la guerra, Alemanya havia sofert enormes pèrdues humanes i materials igual que Japó, situació molt diferent a la del primer conflicte mundial de 1914.
Si bé Alemanya va sofrir la major quantitat de baixes militars, va anar la URSS la qual va sofrir el major nombre de baixes civils. Amèrica no va ser escenari d’ enfrontaments significatius.
EUA i la URSS es van convertir en les noves i úniques potències del món. Totes les altres antigues potències van passar a un segon nivell.
La Societat de Nacions va ser reemplaçada per l’ ONU , que a diferència de l’ anterior va tenir la seva seu a Nova York i no a Europa.
En 1948, es va establir formalment l’ estat d’ Israel gràcies al respatller de Gran Bretanya i els EUA.
L’ Índia va aconseguir la seva independència a través de la revolució pacifista de Mohandas Gandhi.
La URSS que havia estat aliada dels països que van derrotar a Alemanya i les altres nacions de l’ Eix , ràpidament es vió transformada en el "enemic d’ occident" i el món vió formar-se el que es va conèixer com "Guerra Freda".
Es va iniciar una carrera armamentista sense precedents que s’ estendria en les següents dècades, així la URSS i EUA s’ iniciaren a la carrera d’ un arsenal capaç de destruir tot el planeta.
EUA vió una revolució cultural impulsada pel ràpid desenvolupament industrial i el conseqüent fenomen de consumisme. Alemanya i Japó van experimentar una sorprenent recuperació econòmica que menys de dues dècades després del final de la guerra, havia transformat a ambdós països en potències econòmiques, si bé no polítiques o militars. Per tant encara que França i Gran Bretanya tenien un major pes polític, Japó i Alemanya, superaven als dos països europeus que van obtenir la victòria en la segona guerra i fins i tot la seva presència en el comerç internacional superava a la de la URSS.
En el primer lustre dels 60s el règim implantat a Cuba per Fidel Castro i el Che Guevara, entre uns altres, va orientar la política del seu país cap a la URSS, de la qual pas a ser un incondicional aliat en detriment dels interessos geoestratègics d’ EUA. La situació va tenir el seu punt mes dramàtic en la" Crisi dels míssils de 1962" que va portar a la humanitat a estar més a prop que mai d’ una tercera guerra mundial, però que se va poder evitar gràcies a la voluntat de Nikita Jruschov i John F. Kennedy.
Aquest decenni va portar amb si l’ inici de la guerra de Vietnam, les conseqüències de la qual socioculturals directes encara se senten actualment.
La "carrera espacial" va donar com vencedor als EUA, que van assolir col•locar al primer ser humà sobre la superfície lunar en 1969. Això es va assolir en gran mesura gràcies a l’ impuls donat pel president John F. Kennedy, qui havia estat assassinat en 1963 en fosques circumstàncies que van sumir al poble nord-americà en la mes profunda crisi d’ identitat que ha conegut fins a ara.
Alemanya s’ alça com tercera potència econòmica mundial darrere d’ EUA i Japó. Gran Bretanya, igual que França, perd pràcticament la totalitat de les seves colònies, en un procés que es va iniciar una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial i que es va veure precipitat en gran mesura després de la independència de Líbia.
Pot considerar se la dècada de les ideologies. A Europa la joventut s'alça en el que posteriorment es va conèixer com el "Maig Francès".
En orient mig s’ havia viscut una transcendental transformació, a causa de la instauració de l’ estat d’ Israel en 1948, el qual va quedar enclavat en el centre neuràlgic d'aquesta regió. A més, les ingents reserves de petroli descobertes principalment en els anomenats països del Golf, li van donar a aquesta regió un pes sense precedents en l'economia del planeta.
La Xina de Mao va viure en aquesta dècada l’ anomenada "Revolució cultural", que va suposar una transformació de la mil•lenària societat d’ aquest país. Mentrestant, Japó va continuar desenvolupant el seu reputació de potència tecnològica i els productes provinents d’ aquest país van començar a aconseguir prestigi en tot el món, impulsant l’ economia del país.
El conflicte àrab-israelià i l’ etapa final de la guerra de Vietnam dominen la major part de la vida política dels 70s. El mercat del petroli es veu sacsejat per les disposicions de l’ Organització de Països Exportadores de Petroli que arrossega als països industrialitzats a una crisi en el sector energètic i per tant a tota la indústria i la societat. Es dóna un bloquejo en el subministrament del petroli i ara són les nacions productores les quals fixen els preus del combustible.
La Casa Blanca és escenari de l’ escàndol Watergate que va portar al fet que el president Richard Nixon fos l’ únic president nord-americà a renunciar al seu càrrec en aquest segle.
El bloc comunista que la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques va assolir conformar durant diverses dècades, comença a donar senyals de desintegració i la potència soviètica es distancia de la Xinesa comunista, el que porta amb si el debilitament de la influència comunista en el món.
A Europa malgrat la crisi energètica, els països occidentals d’ aquest continent assoleixen igualar el nivell de vida d’ Estats Units de Nord-americà i els països escandinaus aconsegueixen el més alt equilibri econòmic social del món.
En 1979 els fonamentalistes musulmans prenen el control d’ Aniran sota el lideratge d’ Ayatolá Ruholá Jomeini, amb l’ aquest país es retira de la influència occidental i es tanca en el més radical dels estats basats en la Sharia (llei islàmica).
L’ inici dels 80s està marcat l’ augment de les tensions entre la URSS i EUA. L’ amenaça nuclear es fa més latent que mai, pel que a mitjan la dècada es produeix un acostament entre els dos blocs.
El terrorisme internacional que es venia presentant des de la dècada anterior s’ intensifica i EUA ataca a la Líbia de Muamar Gadafi, com represàlia per atacs terroristes suposadament patrocinats per aquest país. Perú, que sortia d’ un règim dictatorial de 12 anys, i que retornava a la democràcia, s’ enfronta al moviment terrorista Sendera Lluminosa, que comença la seva accionar en els accidentats pobles dels caminis, i que poc a poc, va anar entrant en la capital.
Per una altra part les diferències en el desenvolupament entre els diferent pobles del món s’ evidencien amb la fam que devasta a diversos països d’ Àfrica .
En 1989 la URSS i el bloc soviètic en general es troben més debilitats que mai. Al novembre el mur de Berlín que encarnava la divisió de dita ciutat des de la fi de la segona guerra mundial, va ser demolit pels propis berlineses, donant amb això el cop de gràcia a l’ era soviètica.
L’ existència de la SIDA es fa pública per primera vegada al juny de 1981, i acabarà presentant-se davant el món com una epidèmia d’ enormes proporcions.
El narcotràfic exerceix una influència en les societats de països llatinoamericans.
Els videojocs es fan cada vegada més populars i comença a estendre’ s, d’ aquesta manera, una indústria que en l’ actualitat genera beneficis superiors als del cinema o la literatura.
Gràcies als últims avanços en les TIC la" globalització", procés present, des de fa segles, comença a aconseguir nivells mai abans imaginats. En 1994 es crea l’ Organització Mundial del Comerç; juntament amb el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial exerciran un paper central durant la dècada.
La República Popular Xina va començar a veure els beneficis de la seva política de transformació econòmica iniciada a la fi dels anys 1970, que van fer que el país abandonés poc a poc els principis de l’ economia comunista clàssica desenvolupant una particular economia de mercat.
El naixement de la Unió Europea (UE) en 1993, va donar al món un nou bloc polític econòmic fort que paulatinament es va col•locar com una força predominant a Europa.
L’ aparició d’ Internet com una eina a l’ abast de la població, marca una revolució cultural l’ abast de la qual encara no pot ser clarament avaluada, però que sense dubte ha canviat per a sempre la manera en què les persones es comuniquen.

http://www.answers.com/topic/1910
http://www.historiasiglo20.org/
http://www.xtec.es/~aguiu1/socials/cat51.htm
http://www.laic.org/cat/espai/articles/print/20_04p.htm
http://www.wikilingua.net/ca/articles/h/i/s/Historia_del_siglo_XX_8a3e.html

Activitat 11

2009-11-22T11:42:00.000-08:00

Anàlisis de les pg. 71-74 del Fedó

Aquest text ens parla del cicle de creació de la realitat, un cercle de contraris, és a dir que una cosa surt del seu contrari. Això és la introducció a un dels arguments platònics de la immortalitat de l’ ànima.

Un altre títol podria ser: Creació i destrucció.

En el text ens parla de si l’ ànima és a l’ Hades o no. Per fer-ho ens fa entendre com les coses sorgeixen del seu oposat. Ens dona varis exemples, el primer d’ ells és el de gran i petit. En aquest exemple ens fa referència a un fet que pot ser ben cert, que les coses petites s’ originen de les grans i les grans de les petites. Fins arribar a la conclusió que vida i mort són contraria i que han de tenir un cicle, i dos processos, ja que dels vius venen els morts i per tant, dels morts els vius. Aquests processos, han de ser morir i tornar a la vida. Per tant les animés mentres esperen tornar a la vida probablement s’ esperen a l’ Hades.

Però ho més destacat del text no és el tema sinó la forma. Aquest mètode és la segona part del mètode socràtic, anomenat maièutica o art de donar llum les idees. Aquest mètode consisteix en que l’ altre trobi la veritat que te oculta dins seu amb una mica d’ ajuda. En aquest text Sòcrates va preguntant si el segueixen i si és cert el que diu, de tal manera que nosaltres ens anem adonant poc a poc de la realitat. Fins i tot a vegades com al final ja ens pregunta per la realitat, fent-nos adonar que ja hem sigut il·luminats amb la variat.

Però aquest text fa una clara referència d’ Heràclit. Heràclit afirmava que tot canviava, i era gracies a la lluita de contraris. Segons aquest era la dualitat d’ oposats el que existia i no una o l’ altre i de l’ existència d’ un era la de l’ altre. Per tant, és això mateix el que afirmava.

Activitat 10

2009-11-18T11:35:00.000-08:00

Aquest text es llegeix com conèixer. Durant la vida només podem conèixer a partir de la raó i deixant de banda les penalitats del cos. En morir l’ anima pot arribar a conèixer l’ essència de les coses, obtenir la saviesa, els nostre més preuat desig, ho impur no pot arriba a la puresa.

Un altre títol podria ser: Cos i anima: Arribar a la saviesa.

Aquest text està bàsicament dividit en tres part, el cos, l’ anima i la puresa.
El cos només ens produeix entrebancs per arribar a conèixer, ja que ens hem de cuidar del seu manteniment i dels seus instints. L’ avarícia, les malalties, l’ odi, les baralles,l’ amor, tot són nicieses que ens impedeixen com diu el text ni pensar, ja que estem tan preocupats per això i ocupen tant de temps que no tenim temps per mira dins nostre i trobar la nostre anima per arribar a conèixer, que és el nostre únic objectiu. Per fer això i arribar a conèixer hem d’ utilitzar la raó. Però com que vivim en una cos corrupte no podríem mai arribar a la realitat, ja que mentre filosofem, intentem conèixer, fem massa soroll i innesserietats que ens perjudiquen i ens obstaculitzen. Només arribem a conèixer una cosa verdaderament quan obtenim la saviesa, i segon la raó de Sòcrates això només passa quan morim, ja que alliberem l’ anima de la imperfecció, del mal.
I aquí és quan comença l’ anima a poder conèixer realment, quan perdem totes les imperfeccions i treves del cos i podem veure l’ essència de les coses. Però no ens hem de precipitar a deixar l’ ànima sola.
Però la part més important d’ aquest text és la part de la puresa, el qual ens diu com ser més anima que cos quan estem encara vius. En altres paraules, ens parla que per arribar a conèixer, a obtenir el bé més preuats de tots, durant la nostre vida terrenal, em de deixar de ser esclaus del cos i mantenir-lo al mínim. Per tant, hem de procurar aïllar-nos d’ aquest imperfecte que anomenem cos per tal de mantenir l’ ànima ho màxim de perfecte de pura, ja que només és pot conèixer ho pur essent pur. Per dir-ho d’ una altre manera, com diu el llibre, crec que només es pot conèixer allò del que en sabem la idea, la puresa, però perquè l’ anima arribi a poder conèixer s’ ha de mantenir pura de les maldats o imperfeccions del cos, del món sensible format per cossos.

Activitat 9

2009-11-17T11:33:00.000-08:00

Esquema del Fedó de Plató

-Diàleg introductori: Equètrates demana a Fedó que li expliqui el moment de la mort de Sòcrates.

-Comença el relat de Fedó; el filòsof que ha de desitjar la mort però no el suïcidi: Segons Sòcrates Filosofar és preparar-se per morir. Però hem d’ acceptar que em de morir quan els deus ens ho manin, i no avançar-nos buscant el coneixement que hi ha després de la mort.

-l’ encàrrec al filòsof Eve

-l’ il·licitud del suïcidi: Pertanyem als Déus i només ells ens poden dictar quan morim, seria il·lògic fugir d’ un bé per anar una pitjor.

-Plantejament de la tesi; després de la mort hi ha una vida millor: L’ anima pot veure l’ essència de les coses, les idees, quan es separa del cos, i per tant, conèixer millor

-Per el filòsof, la mort és l’ alliberament dels impediments del cos: El cos té masses impediments, necessitats de plaers, i mals sentits, que no deixen viure l’ ànima com a tal, per tant, quan es mort l’ ànima pot viure com a tal.

-Arguments en favor de la immortalitat del l’ ànima. Primer argument; el cercle dels contraris: To es crea a partir del contrari. Les coses petites són la divisió de les grans i les grans la suma de les petites. Si l’ anima moris tot moriria.

-Argument a partir de la reminiscència de les idees: Coneixem a partir que recordem certes idees.

-Argument a partir de la simplicitat de l’ ànima: HI ha dos tipus de coses en el món, les complexes i les simples, les visibles i les invisibles, el cos i l’ ànima.

-Objecció de Símmies; l’ ànima com a harmonia dels components del cos: L’ animà seria com l’ harmonia que surt d’ una lira, però si la lira es trenca l’ ànima deixa d’ existir.

-Objecció de Cebes: L’ anima seria com un teixidor que crea diferents mantes, utilitza diferents cossos.

-Resposta de Sòcrates; advertiment de no caure en la misologia: Ens adverteix que per conèixer no em de tindre por a que ens enraonin i ens trenquin les nostres opinions.

-Resposta a Símmies; l’ anima no pot ser una harmonia: No podria ser perquè l’ harmonia existeix després del cos de la lira, però l’ animà existeix abans del cos.

-Resposta a l’ argument de Cebes; l’ ànima és naturalment immortal

-El mite de l’ Hades. La geografia del més enllà

-Els corrents subterranis

-Reflexió sobre el mite narrat

-Les disposicions per després de la mort: Anima als altres per que no vaigi al més enllà amb tristesa al seu voltant.

-Els moments finals de Sòcrates: S’ acomiada de la família i els amics i es pren el verí sense vacil·lar.

Activitat 8

2009-11-11T11:29:00.000-08:00

Comentari del text 14 de Paltó

Aquest text ens parla del coneixement i de com aquest no pot varia al llarg de la existència, ja que sinó aquest ja no seria coneixement. Per tant, no podríem adequar a la realitat el coneixement.

Un altre títol per aquest text seria El coneixement etern.

La primera part ens fa referència a si hi ha canvi o no. Si hi hagués canvi el coneixement canviaria ja que totes les coses anirien canviant, fins i tot ell mateix. Però si el coneixement fos immutable, ell sempre seria coneixement.

Més tard ens fa referència a que passaria si passes el primer cas. Si tot el coneixement anés canviant, voldria dir que el objecte del coneixement i el subjecte, no existirien, ja que quan els coneguem canviaran. Per tant, no hi hauria ni coneixement, ja que aquest variaria, ni realitat a conèixer per el mateix motiu.

I finalment trobem la conclusió. Com que per Plató sí que hi ha coses bones i belles, ha de voler dir que si hi ha coneixement, ja que hi ha objecta i subjecte, que no canvien, i per tant el coneixement tampoc.

Aquest text és una clara critica als sofistes. Ells creien que no hi havia un coneixement absolut e immutable en el temps si no una estructura ferma que amb el temps va canviant per bé o per mal. En canvi com veiem en aquest text Paltó defensava la immutabilitat del coneixement, com una estructura que sempre roman igual esperant-nos a tots.

Però per la mateixa raó també seria una critica a Heràclit, ja que ell defensa el canvi continu.

Activitat 7

2009-10-28T05:54:00.000-07:00

Actual mite de la caverna

El mite de la caverna de plató, es podria emmarca en el quadre temporal contemporani.

En ell la caverna seria la publicitat en general, els missatge buits i maliciosos, ja que estem empresonats en ells i ens ofereixen una visió de la realitat distorsionada o diferent. Ens lliguen en cadenes i ens sedueixen amb imatges que ens ofereixen una realitat que no existeix o distorsionada perquè nosaltres, els presoners, creguem en ella, la fem nostre i estem encegats per ella, ja que així ells ens guien pel camí que volen.
Però si ens intentem allibera d’ ells sempre topem amb ells, amb dificultats per escapar-nos d’ aquells que ens volen controlar. I si aconseguim no fer cas d’ ells i veure hi més enllà podrem veure com son realment les coses, poc a poc, és a dir, que anirem analitzant i coneixent millor cada cosa, arribant al seu món intel•lectual, fugint del món sensible ple d’ imatges i sons fantasmes.

Però és cert que en condicions normals no podríem portar la veritat a ningú ja que ells els costaria enfrontar-se en contra d’ aquest fet, i es rendirien abans.

Activitat 6

2009-10-26T05:53:00.000-07:00

El mite de la caverna

En aquest text Plató ens vol mostrar el que és conegut com el mite de la caverna.
Com la majoria d’ obres de Plató aquest text és un diàleg entre Sòcrates i un receptor, Glaucó en aquest cas. En ell Sòcrates ens planteja poc a poc el problema, el mite, i l’ altre va dient que esta conforme amb el que passa, és a dir, que afirma que tot el que Sòcrates diu podria ser real. En el diàleg Ens comença explicant la situació, un presoners, dins una cova que miren una paret on una sèrie d’ ombres xineses són projectades per uns altres homes. També ens far veure com aquests presoners creurien que les ombres són reals i parlen, que serien enganyats pels altres homes, ja que per culpa de les cadenes no podrien veure el voltant. Però ens diu que si algú amb molt passar s’ alliberes de les cadenes i escales les escarpades roques cap a la sortida, cap a la llum, aquest àuria de patir per aconseguir poder veure el que eren les ombres i veure el món. Després ens mostra les opcions que té aquest que ha vist la llum, quedar-se i o be ajudar el titellaires o be rondar pel món, però també pot baixar per fer pujar els altres i alliberar-los. Però com que no podria veure bé en les ombres en un principi els altres es riurien d’ ell i tindrien menys ganes d’anar-hi. Però poc a poc ells també ho veuran clar que sortir és ho millor.

Aquest text pot i a estat interpretat de moltes i varies maneres. Podríem trobar idees ocultes, però crec que simplement fa referència a la vida del dia a dia. Ell fa referència a que sempre estem manipulats per persones que volen que mirem cap a una direcció i creure algunes coses que no existeixen, és a dir, que sempre estem manipulats. Però sempre hi ha gent que suportarà totes les adversitats per intentar trobar la veritat darrera totes aquestes persones que ens controlen de certa manera. Molts es rendeixen per que és molt difícil, i altres no hi arriben, però hi ha alguns que arriben a trobar aquesta veritat. Però quan passen els problemes, la veritat no arriba de cop sinó poc a poc. Després tot aquells que l’ han trobada han d’ intentar trencar les cadenes que els manipulats tenen i fer-li’ s entendre la raó per que puguin ser lliures. Però també es pot interpretar com la manera d’ aconseguir la felicitat ja que aquesta veritat serà la felicitat.

http://www.xtec.es/~jortiz15/caverna.htm

http://books.google.es/books?id=E-ZeNk2-hu8C&printsec=frontcover&dq=republica%2BVII&client=firefox-a&hl=ca#v=onepage&q=&f=false

http://boj.pntic.mec.es/jgomez46/documentos/hfia/texto-caverna.pdf

Activitat 5

2009-10-22T05:38:00.000-07:00

Anàlisis del text 4 de Plató

Aquest text de Plató parla sobre la ciència i la seva relació amb la nostre vida quotidiana. Si ella ens porta o la portem nosaltres, i com no li donem més importància que per explicar unes forces externes a nosaltres.

Un altre títol podria ser la ciència i el meu món.

Aquest text esta separat en dues parts. La primera ens parla del que la gent al llarg de l’ historia ha cregut i creu sobre la ciència i el que mana l’ existència de l’ home. En el text ens diu que tots creien que ens regíem per una seria de sentiments, del qual el principal ha anat canviant. Ens parla de la passió, el plaer, l’ amor i la temença com possibles sentiments que ens regeixen. Però també que la ciència no hi ha estat mai present en aquest camp, que no ens fa moure segons la seva voluntat ni ens ella s’ adapta a nosaltres. Simplement es creu que la ciència fa anar, dirigeix i mana a tota la resta de forces de la natura.

La segona part va compresa per un seguit de preguntes a l’ estil de Sòcrates, és a dir, preguntes que ens faixin replantejar el nostre concepte per arribar a una pròpia solució, la veritat. Aquestes preguntes replantegen si la ciència no és res que ens afecti en el nostre caràcter. I per fer-ho ens pregunta la nostre opino, el nostre judici. Ens pregunta si realment la ciència és això, un esclau nostre, o és més bé part del nostre enteniment, si ella es limita a canviar i afectar tot el que passa al voltant o també si és part de nosaltres a part de del nostre entorn. En aquestes preguntes ens planteja també part de la seva teoria, que ningú fa el mal a sabent-ho. En ho planteja que si és cert que tothom que coneix el be i el mal, la ciència que ordena, no actua segons aquesta, tot el contrari del que deia tothom abans.

Plató ens defensa aquest punt de visió en el qual tothom que te la ciència ben present en la ment actua segons aquesta, és a dir, que la ciència forma part del nostre caràcter i enteniment.

Projecte 1

2009-10-07T08:18:00.000-07:00

Karl Popper va néixer al 28 de juliol de 1902, en un ambient “decidedly bookish”, en les nostres paraules un atmosfera decididament plena de llibres. Els seus pares eren jueus. El seu pare era un advocat, però va inculcar en el seu fill la seva passió pels clàssics i la filosofia, igual que la seva mare li va inculcar la passió per la musica, tant que Karl va estar a punt d’ agafar-la com a primera opció de carrera. Aquesta passió per la musica es reflectirà en les seves obres.
Més tard a la universitat va estar en contacte amb el marxisme i amb el psicoanàlisis, tots dos molt dogmàtics. Però va descobrir Einstein i la seva teoria de la relativitat. Aquesta descoberta ja li va oferir la oportunitat d’ exprimir el seu cervell, ja que aquesta no era dogmàtica, es podia refutar.
A partir d’ aleshores va combinar les ciències i la filosofia en la seva vida i en la seva obre. Després d’ una vida molt prolífica com a pensador i científic, va haver d’ exiliar-se del seu país per culpa del nazisme, com molts contemporanis.
Es va refugiar de la segona guerra mundial a Nova Zelanda, però no va ser fins que va viatjar a Àustrica poc després que es va tornar a conèixer amb la seva faceta d’ escriptor i filòsof. I aviat va ser més prolífic i més reconegut que mai, una vida dedicada a aquests plaers de ciència, filosofia i escriptura fins al 1994 que va morir.

Algunes de les seves obres són
· 1934: Logik der Forschung
· 1945: The Open Society and Its Enemies
· 1959: The Logic of Scientif Discovery
· 1961: The Poverty of Historicism
· 1963: Conjectures and Refutations: The Growth of Scientific Knowledge
· 1972: Objective Knowledge: An Evolutionary Approach
· 1976: Unended Quest; An Intellectual Autobiography
· 1977: The Self and Its Brain: An Argument for Interactionism, amb John Carew Eccles
· 1979: Die beiden Grundprobleme der Erkenntnistheorie - Aufgrund von Manuskripten aus den Jahren 1930-1933
· 1982: The Open Universe: An Argument for Indeterminism
· 1982: Realism and the Aim of Science
· 1983: Realism and the Aim of Science
· 1985: Die Zukunft ist offen 1985, amb Konrad Lorenz
· 1992: The Lesson of this Century, entrevistes por Giancarlo Bosetti
· 1994: The Myth of the Framework: In Defence of Science and Rationality
· 1994: Knowledge and the Mind-Body Problem: In Defence of Interactionism

Si Es vol més informació es poden mirar els següents enllaços:

http://www.epdlp.com/escritor.php?id=3421

http://www.sedin.org/propesp/X0164_Po.htm

http://www.unav.es/gep/AF69/AF69Navarro.html
http://plato.stanford.edu/entries/popper/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Karl_Popper

Activitat 4

2009-09-30T08:30:00.000-07:00

Del no res no pot sortir res

Aquesta frase per si sola pot dir moltes coses o poques, tot depèn de com es mira o com la vols llegir.
Primer de tot mirem-la des d’ un punt racionalista radical, com Parmènides. Segons aquest punt de vista tot el que existeix es pot pensar o dir, de la qual cosa de tot allò que no existeixi no en podrem parla perquè no hi podem pensar. Així doncs com que no hi podem pensar amb el no res, aquest no res no existeix i per tant aquesta frase és indicible, és a dir, no és pot dir. Però ell la utilitzen per obrir-nos els ulls i per dir-nos que res no és crea sense motiu ni matèria.
Però si és mira des de la perspectiva d’ una filosofia semblant a la d’ Heràclit, podrem veure certa discrepància. La principal és que segons aquesta filosofia si que existeix aquest no res i per tant no hi ha cap problema afirmant aquest frase. Però segons ells aquest no res, de l’ oració anterior, és un no res absolut, sinó ens estaríem contradient, perquè segons aquesta perspectiva, el no res passa al quelcom i el quelcom al no res, per tant si que sorgeix quelcom del no res.
Però podríem trobar més punts de vista, i molt diferents. Però en essencial, aquesta frase afirma que hi ha un no res, i per tant més d’ una realitat, i que tot sorgeix a partir d’ un esser hi d’ un motiu.

Activitat 3

2009-09-28T08:29:00.000-07:00

Comentari dels textos 1,2,3,4,5 de Parmènides
Parmènides creu que hi ha dos vies de recerca, la de la veritat i la de la opinió, i pensa que res no canvia, i per tant no existeix el no-ésser. Aquests textos ens ho mostren.
En el primer text ens parla d’ aquestes dos vies. La de la veritat és la que pensa que no hi ha no-ésser, i la de la opinió sí. Però segons ell no es pot practicar aquesta segona via ja que no és pot saber res del no-ésser i per tant no es pot pensar ni parlar del no-ésser.
El segon text és més enigmàtic, ja que relaciona el pensar amb el esser. Una cosa abstracta amb una cosa física. Però és pot resoldre de manera que és refereixi que si podem pensar amb el ésser, es que és, i que si és ésser es que hi podem pensar. De tal manera que si no hi podem pensar amb quelcom és que no existeix i si no existeix no hi podem pensar.
El següent text en parla de que l’ ésser és indivisible i immutable, etern. És a dir que quan parlem d’ aquest ésser hem de parlar de tot el seu conjunt i no del conjunt d’ algunes d’ aquestes parts. I a més aquest ésser no canvia al no-ésser, ja que no existeix el no-ésser, per tant no canvia.
En el quart text es fa referència a que tot és cíclat i per tant, el que serà futur ja és passat i al contrari, per tant no té sentit parlar de futur o del passat. Tot gira i per tant no hi ha final o començament.
En el últim text ens adverteix de seguir la primera via, la de la veritat, ja que és la certa. Els que no la segueixen és que son secs, sord i estupefacte, és a dir que no poden saber la veritat perquè no paren atenció.
En resum, la seva filosofia consisteix en una vida cíclada on no hi ha un no ésser, i el ésser és un tot, i on tot el que és es pot pensar però el que no es pot pensar no és. Però hi ha dos vies de coneixement la de la veritat en que no existeix el no-ésser, i la de la opinió per aquells que no veuen la veritat, la realitat de l’ ésser.

Activitat 2

2009-09-24T08:25:00.000-07:00

Comentari dels textos 1,2,4,5 d’ Heràclit
En aquests textos Heràclit esta defensant la seva filosofia segons la qual tot canvia per ordre del “logos” i on la lluita de contraris ho harmonitza tot.
En el primer text ja podem trobar indicis del “logos”. On diu que la majoria de nosaltres l’ hem escoltat, l’ hem vist i tot i així l’ hem ignorat, per tant ens diu que som inexperts i anem dormint, o tancant els ulls a tot, per la vida.
En el segon text ens presenta la lluita de contraris. Aquesta lluita constant dels contraris, segons ell, crea una harmonia preciosa, és a dir, que crea la realitat d’ una forma més bella. Es per aquest motiu que diu que tot ha estat creat per la discòrdia, per la lluita.
En el següent text, podem trobar la metàfora del canvia més famosa d’ Heràclit, el riu. Aquesta metàfora fa referència que quan ens fiquem a un riu una vegada a la segona vegada ja no serà el mateix, ja que les seves aigües no seran les mateixes, per tant que el riu aura canviat. Però a més, ens diu que som i no som, per el mateix motiu que el riu, per que anem canviant.
En aquest últim text torna a fer referència al “logos”, però tracta de la unitat de les coses, és a dir que tot és u i u és tot, en altres paraules, que existeix un tot, potser l’ univers, que ho acull tot, i cada part, com un de nosaltres, forma part d’ aquest tot.
En resum, podem dir que la filosofia d’ Heràclit ens parlar del canvi i la lluita de contraris i una lleis, el “logos”, que unifica el tot.

Preguntes de començament d' estiu

2009-07-15T07:06:00.000-07:00

Finalment, disfrutant de les vacances ben merescudes, o no?

quan es pot dir que les has merescudes quan només complies amb al teu deure moral i amb el esforç de voler fer-ho, em d' inculcar-nos voler fer una cosa que no volem però és un deure cap a nosaltres mateixos, o més aviat hauriem d' aprendre a disfrutar cada petit moment que tenim per nosaltres i els grans moments que no? Preguntes que a vegades semblen retòriques, sense resposta. Com el sol que es veu tot blanc i pur, que sembla que ens guií en un camí de llum blanca i en realitat ens ofereix set colors, múltiples possibilitats i el nostre propi camí.

Opinió del Blog al final del curs

2009-06-06T02:48:00.000-07:00

Aquest blog ha sigut una eina més a l' hora de fer els treballs, ens ha permés tindre' ls tots organitzats i ben guradats, perque el nostre porfesor, Enric Gil, els pogues tindre presens en tot moment, anes mirant els nostres progressos, en aquest art nou per nosaltres, que és el de filosofar.
Es podria haber aprofitat millor, si enlloc de llegir-los a classe amb un full els hagessim llegit des de la pantalla, ja que així no haguessim malgastats tants fulls. Peró també és cert que en un treball, en fulls, no podriem haver inclos d' una manera tan bona, enllaços, videos, power points, etc.
Peró en general crec que és una eina molt bona a la hora d' entregar els nostres comentaris i altres treballs que hem hagut de fer, ja que ens permet utilitzar les noves tecnologies i fer ús dels antics pensaments.

Esquema T.13

2009-05-22T17:10:00.000-07:00

Aquesta és la meva presentació en Power Point del Tema 13 del Llibre de filosofia, que tracte de la llibertat i l' estat.

Uploaded on authorSTREAM by maarceel

Comentari de la pg.237

2009-05-20T05:17:00.000-07:00

La societat i l’estat segons Ortega y Gasset

Aquest text ens parla del poder públic i els seus límits. Nosaltres acceptem que el poder polític correspon al poble, però normalment , no pensem que tenim uns dret que aquest poder no ens pot prendre, per tant, aquest poder no pot ser absolut.

Un altre títol podria ser: Els límits del poder públic.

Aquest text es pot dividir en quatre parts, que estan dividits en paràgrafs

Els dos primers són una introducció, la següent part és una explicació, i la l’ última part és una conclusió.

En la primera part ens fa la pregunta de “qui ha d’ exercir el poder públic?”, ja que seria la pregunta que normalment ens faríem, en aquesta situació. I ens diu la resposta que una gran majoria hagués respost, que pertany als ciutadans, ja que només tindríem en compte el què de la pregunta.

En la segona part ens diu que no només em de tindre en compte aquesta pregunta sinó també determinar els límits d’ aquest poder. I segons la democràcia els ciutadans intervenen sobiranament

En la següent part ens parla segons el liberalisme, que sí es pregunta aquests límits. El liberalisme pensa que tot ciutadà té uns drets propis, que són menys importants que el poder públic, ja sigui exercitat per una persona o per un col·lectiu, és a dir que aquests drets marquen un límit en aquest poder.

Finalment ens diu que el poder públic tendeix a eliminar límits, va cap on no en té, amb la qual cosa el autor ens avisa que no em de caure a la trampa de creure que la democràcia ens allunya dels absolutistes, ja que amb aquest sistema els ciutadans poden tindre un poder absolut. I en aquest moment és quan hi ha problemes per els nostres drets i per a nosaltres.

Preguntes del Doc.3

2009-05-05T02:52:00.000-07:00

1-.Que tots els ciutadans és s’ accepten dins d’ una nació que acull tothom, però sense afegir-los.

2-.Perquè tracte de tenir la voluntat d’ acollir a tothom, sense incloure’ l al grup.

3-.”L’ afirmació de la independència nacional” tracta de demostrar el sentiment de orgull de com d’ arrelada està la teva cultura, de com pot viure aquella nació amb la seva cultura, sense ajuda.
“La realització de la identitat nacional” és tractar de posar em practica la teva cultura amb un sentiment de nació.
Les considera excloents, perquè no valora les altres persones que viuen en l’ estat que ells consideren la seva nació.

4-.Per saber més sobre Jürgen Habermas anar ha:
http://fundacionprincipedeasturias.org/premios/2003/jurgen-habermas/text/

Comentari del Doc. 3

2009-05-04T11:39:00.001-07:00

El text ens parlar que l’ ho viu en funció d’ una activitat conjunta de l’ anima i la raó. Però que a més el home bo ho fa conforma una virtut.

Per això un altre títol podria ser l’ activitat humana.

El text ens parla que l’ home té una activitat única que es concentra en l’ anima i actua segons la raó, en altres paraules que tenim la activitat de llibertat interna, que ens actua a elegir dins nostre, amb l’ anima, gracies a la raó. També ens diu que un bon home no només té aquesta activitat sinó que ho fa segons una virtut. Però en cas d’ haver varies virtuts el bon home sempre triarà la més perfecte, permeten un pas cap a una vida completa, que s’ aconseguirà si sempre es fa això.

Dilemes 2 i 3

2009-04-20T11:53:00.000-07:00

Dilema 2

1.-Sí, tot i que no només ell, ho haurien de fer tot els altres talladors, si no seria inútil.

2-.Sí, el futur de la nostre raça s’ ha de cuidar per que sobrevisqui en aquest món, ja tan perjudicat.

3-.No es pot privar un poble de tots els seus propis mitjans de subsistència, només aquells que no fan bé a ningú excepte la seva butxaca, i buscar-li un de nou per compensar-ho.

4-.No tindria que existir, ja que el que pot fer és explotar-lo, no sobreexplotar-lo, que aleshores, s’ estarien perjudicant a ells mateixos també.

5-.Les responsabilitats mediambientals, són de tots els que viuen en aquell medi, o estan en aquell medi. Ja que si només és preocupessin uns i els altre no, aquest s’ estarien perjudicant a ells mateixos i a tots els que els envolta. I tots han de fer un petit esforç per cuidar el lloc on viuen, sinó no serà petit aquest esforç.

6-.Un utilarista, podria estar a favor de canviar de feina per el bé comú. Però en canvi, un representant de l’ ètica dialògica diria tot el contrari, ja que perjudicaria al grup més pròxim a ell, la família.

Dilema 3

1-.
Pujar-li
-Li facilitaria la vida a l’ estudiant.
-El professor l’ únic que ha de fer és canviar la nota d’ un paper.

No pujar-li
-Seria injust per la resta de la classe.
-El estudiant pot pensar que pot aconseguir-ho tot sense esforç.
-El estudiant pot veure’s amb molts problemes pel estudis més endavant
-El professor podria tenir problemes, ja que no és del tot legal pujar la nota.

2-.Sí que a vegades la justícia no porta el que nosaltres realment necessitem per ser feliços.

3-.Un utilitarisme de l’ acte li pujaria la nota i el utilitarisme de la regla, no.

4-.Un professor ha d’ avaluar a l’ alumne per les seves aptituds.

Comentari del Doc. 9

2009-04-14T12:04:00.000-07:00

Aquest text ens parla que tot el que té moralitat no té preu, sinó que té dignitat, ja que es troba per sobre del preu.
Un altre títol podria ser la moralitat i la dignitat.
Aquest text esta format per tres parts la introducció, la explicació i la conclusió. En la introducció s’ explica el preu i la dignitat, que tot el que es pot canviar per un equivalent té preu, és a dir, si el pots canviar per una altre cosa que sigui d’ un valor equivalent és que té preu. La dignitat, en canvi, és quan s’ estar per sobre del preu, que no tens res equivalent par canviar, i per tant, no té preu. En la segona part, ens explica que l’ home té unes necessitats i unes inclinacions que sí tenen un preu, un preu comercial. Aquestes necessitats són un plaer que no té cap fi de les nostres facultats, no les utilitzem per un fi. Però quan hi ha una condició per una fi per si mateixa aquest condició no té un preu o un valor relatiu, el qual és pugui substituir, sinó un valor intern, una dignitat que és el màxim a que s’ espira. La conclusió, ens aclara que aquesta condició no és més que la moralitat, el fet de tindre moral, i distingir entre el bé i el mal, ens converteix directament a no tenir preu sinó dignitat.
La dignitat humana é una de les tres conseqüències de l’ autonomia. N’ hi ha dos més la bona voluntat i el bé suprem. Té bona moral qui vol complir el deure pel respecte que li mereixen les lleis específicament humanes. La unió de la bondat moral i la felicitat constitueixen el bé suprem. Tots tres concorden en que es relacionen amb la moral. Però la dignitat té a veure en ser únic, la voluntat és ser moralment bo i el bé suprem és ser feliç i actuar amb bondat moral.

Ningú fa el mal sabent-ho

2009-03-10T12:02:00.000-07:00

Aquesta afirmació, va ser proposada per Sòcrates. Ens vol ensenyar que tot home que no conegui el bé no el pot fer, i per tant, fa el mal per que no coneix el bé.
Però no totes les persones som iguals, i per tant, no és pot caure en la trampa d’ utilitzar una generalització precipitada, ja que estaríem fent ús d’ una fal•làcia. Perquè hi ha gent que si fa el mal perquè vol, li agrada fer mal a altre gent, encara que no estigui bé.
Però si que és cert que la majoria de gent que fa el mal no té un concepte correcte del bé, o no sap que és el bé.
Hi ha gent que afirma que el fi justifica el mitjans, però aquest concepte no és cert. Un concepte, potser a gran escala però cert per demostrar-ho, és l’ afirmació que la pau només s’ aconsegueix mitjançant la guerra, per tant com que la fi, la pau, està bé els mitjans, la guerra, també ho haurien de ser . Però el cert és que res pot respondre o justificar un acte tant irracional i cruel com la guerra. I aquest no és l’ únic exemple que el fi no justifica els mitjans
També hi ha gent que creu que certes coses que no estan bé ho estan, per tant fan el mal sense l’ intenció de fer-ho. Un exemple clar serien les cultures antigues, que creien que els estava bé “sacrificar” persones.
En resum, hi ha persones que desfruiten fent el mal, però la gran majoria no acaba d’ entendre que esta bé o no.

Definicions 4

2009-03-01T08:22:00.000-08:00

Temperament: conjunt de sentiments i passions, que resulta difícil de modificar.
Hàbit: repetir un acte en una mateixa direcció que ens predisposa a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposa a obrar bé.
Consciencia moral: capacitat de distingir entre el bé i el mal.
Llibertat interna: capacitat d’ obrar sense cap cohesió externa.
Condicionament: defensa que no es té una llibertat absoluta i total, però si la suficient per ser responsable dels nostres propis actes.
Destí: segons Heràclit, llei per la qual tot succeeix fatalment.
Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques determinades per la infraestructura econòmica.
Determinisme genètic: tipus de determinisme que defensa que estem determinats per la dotació genètica que tenim.
Ús regulatiu: consisteix a investigar tos els fenòmens com si sempre estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: és el fet que el subjecte es dona a si mateix la llei.
Nivell preconvencional: nivell de consciencia moral que el subjecte considera just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivell de consciencia moral superior en que s’ accepten uns principis universals que estan per sobre les lleis.
Responsabilitat moral: fenomen, subjuntiu, de la consideració que el subjecte ha de respondre pels seus actes.
Principi de responsabilitat: principi de H. Jonas que defensa que hem d’ assumir les conseqüències de les accions per no deixar el món pitjor del que l’ hem trobat.

Cançó de la llibertat

2009-02-17T11:45:00.001-08:00

He elegit la cançó de Pablo Guerreo A Cantaros, per que he vist que tenia varis aspectes relacionats amb la llibertat.

Ens parla de que hi ha falta de llibertat, com ha de ser, però sense abusar, una falta de llibertat com la pluja no saps d’ on ve i no et fa mal, però molestà, i això es refereix quan diu que “tiene que llover a cántaros”. Però el final ens parla de que la pluja, aquesta falta de llibertat, ens pot donar beneficis com que ens renti la taulada, és a dir, que ens sentim millors.

Ens parlar que estem fets de núvols i amassats per la llibertat, en altres paraules que som fràgils i canviants, com els núvols, i que la llibertat ens impulsa a actuar i a ser com som, com el vent que mou els núvols i els dona forma.

També ens parlar d’ aquella gent avariciosa que ens prendran tot el que puguin inclosa la llibertat per tal d’ obtenir més beneficis.

LLetra de la cançó
http://www.cancioneros.com/nc.php?NM=6990

"L’ Esser humà està condemnat a ser lliure"

2009-02-10T06:52:00.000-08:00

Aquesta frase expressa clarament que l’ home és lliure i no té cap altre remei que ser-ho. A més ho planteja com una cosa feixuga i que sigui un problema.
La frase demostra que l’ home com a càstig o penitencia o per atzar, estar atrapat a escollir i a pensar ell mateix cada cop que hi ha més d’ una opció. Però la paraula condemna implica un to negatiu, quelcom que ens barra millores o que ens porta problemes, però som tan lliures que acceptem aquest fet i ens impliquem en cada elecció. Aquesta implicació no es més que una elecció moral, del que esta bé i el que no, per això son més dubte, a més em de pensar en les conseqüències d’ aquella elecció, per tant estem condemnats a sofrir cada elecció que fem que son les mostres de la nostre llibertat. Però arribem a ser tan condemnadament lliures que a vegades demanem ens desentenem d’ algunes de les nostres eleccions i li demanem algú altre que ens doni la resposta de quin camí elegir, per que la vida és un camí amb ple de bifurcacions.
Aquest frase és d’ algú que defensa que tenim una consciencia espontània que ens obliga a actuar lliurament, d' un exiestalisme. Però aquesta forma de pensar té altres corrents que s’ hi oposen, aquestes poden ser, el determinisme i el condicionament. El determinisme defensa que tot te una causa, que res no succeeix sense causa. I el condicionament, defensa que no som lliures absolutament i totalment.
Tots tres es diferencien els uns els altres. El primer diu que som lliures totalment, el determinisme que no, i el condicionament una mica. Per això el primer i el condicionament defensen que son responsables dels nostres propis actes, i el determinisme que no.

Creus en el Destí?

2009-02-08T14:05:00.000-08:00

El destí es on s’ hi ha escrit el que ha de passar, però jo crec que no existeix per tots un de propi, sinó que tot efecte té una causa, i que s’ han de seguir unes fases i uns passos per progressar, un destí que ens controla a tots per iguals com a col·lectiu.

És poc provable que hi hagi escrit tota la vida de cada vida, per això crec que cada cosa que fem produeix un efecte i es produït per alguna causa, fins hi tot cada elecció que fem pot estar influïda per alguna cosa que ens hagi passat. Es podria dir destí que certes causes produeixen uns certs efecte, que poden ser del nostre gust o no, però jo els considero normes o cadenes, que es poden para en el mig.

Però la progressió de les especies, consisteix en un seguit de fases que necessiten un seguit de passos, no és un destí, però s’ hi assembla. L’ evolució i la progressió es fa en fases, després de cada fase hi ha un gran canvi, però és necessiten un seguit de requisit, com un a escala que es necessita un seguit d’ escalons i al final arribes a un pis. Però a diferencia d’ aquesta metàfora els requisits no tenen un ordre establert com els escalons, i al arribar al altre pis és un sal més gran o un canvi molt abrupte. I això s’ ha demostrat en el llarg de l’ historia que les especies en certs períodes, han aparegut de cop.

Si això algú ho considera com a destí, sí crec en el destí, però certament, no considero que sigui el destí, si no unes línies i uns punts que orienten les nostres vides i a les especies en general.

Arguments sobre la LLibertat

2009-02-03T11:56:00.000-08:00

-Sempre hi ha opcions que triar un mateix.

-Es pot prendre.

-la volem conservar sempre

-Volem coses

No llibertat:

-Les opcions et venen, no les busques.

-les accions produeixen un efecte que té causa.

-Tenim límits, patrons i lleis.

Fal·làcies:definició

2009-02-02T12:00:00.001-08:00

Fal•làcies

2009-01-26T14:05:00.000-08:00

-Preguntes complexes:
Vostès sempre continuaran fent les mateixes activitats il•legals? (tant si es respon sí com no s’està reconeixent que s’han fet activitats il•legals).

-Arguments ad ignorantiam:
Ningú no pot provar que no hi hagi una influència dels astres en la nostra vida; per tant, les prediccions de l'astrologia són vertaderes"

-Argument circular:
Una setmana te set dies perquè és una setmana

-Argument ad hominem:
Els ecologistes diuen que consumim massa energia; però no en facis cas perquè els ecologistes sempre exageren

-Argument d’ autoritat:
Segons l'alcalde, el millor per a la salut dels ciutadans és asfaltar totes les places de la ciutat

-Argument ad baculum:
No atenguis el públic de la botiga portant aquest pírcing; recorda que qui paga, mana.

-Argument ad poulum:
Hem de prohibir que vingui gent de fora. Què faran els nostres fills si els estrangers els roben la feina i el pa?

-Argument ex populo:
M'has de deixar sortir fins a les dues, tots els pares dels meus amics els ho deixen fer.

-Argument post hoc, ergo propter hoc:
El càncer de pulmó es presenta (freqüentment) en persones que fumen cigarretes; per tant, fumar cigarretes és la causa d'aquest càncer.

-La generalització precipitada:
Tots els catalans són seriosos.

-Argument del pendent relliscós:
Si acumules masses diners tindràs massa poder que et corromprà i et destruirà poc a poc.

Anàlisis del doc. 2

2009-01-20T14:53:00.000-08:00

1-.Aquest text tracta del món simbòlic que les persones anem creant fent-lo cada dia més gran i fort, de tal manera que algunes de les persones viuen més en el món simbòlic que en el físic.

2-.El simbòlic humà.

3-. Aquest text dos parts dividits en paràgrafs. El primer ens presentar que un home que medita, que creu i hi deixa la vida en cosses de més enllà de la vida, no es completa ni es millora, sinó que es deteriora es va com podrint. Que no és més que dir que qui resa es fa més mal que bé.

En la segona part ens explica aquest món simbòlic, de religions i de coses que sobrepassen els límits de la vida, i la impossibilitat de sortir-ne. Ens explica que l’ home crear aquest món, i no el pot desfer, sinó adaptar-se, ja que cada cop aquest mon creix més i el món físic sembla retrocedir davant l’ activitat simbòlica. Aquest món simbòlic creat pel llenguatge, el mite, l’ art, i la religió, entre altres cosses, és el que ens envolta, el que pràcticament li donem més significat, alguns donen la vida a aquestes cosses que no són físiques i deixen d’ esdevenir fàcilment, casi amb la mateixa facilitat o més que les hem creat. A més com que és un món que no el veiem no ens hi podem enfrontar per desfer-lo, i tornar a un món físic. I no el podem veure per la seva constant evolució que fins i tot ens obliga a utilitzar-lo per poder conèixer el món físic, ja que sense ell no podríem ni arribar a comprendre’ns ni conèixer els objectes.

En definitiva que aquest món físic no es més que una presor per nosaltres que ens manté en constant progrés.

Definicions 3

2009-01-14T10:54:00.000-08:00

· Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.

· Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’ únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.

· Sociabilitat natural: l’ home necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’ acord amb les capacitats pròpies.

· Estat de natura: Aquell estat previ a la societat on l’ individu és lliure i no existeix la llei.

· Contractualisme:la societat és fruit d’ un pacte o contracte que sempre implica un cessió.

· Pacte social(Rousseau):els homes ens comprometem a cedir la llibertat natural a canvi de llibertat civil, és a dir, drets.

· Antropologia social: estudi de les cultures humanes.

· Socialització primària: té l’ objectiu d’ introduir el subjecte a la societat. Ex: família.

· Cultura: és el conjunt d’ artefactes, idees costums, tradicions, valors i formes de conducte que un determinat grup humà accepte com a pròpies.

· Subcultura: Grups de persones que viuen la cultura de forma diferent però sense posar-la necessariament en dubte.

· Contracultura: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.

· Nous moviments socials: determinats grups que han sorgit de certs actes, gracies al TIC per reunir-se. Ex: grup ecologista o grup contra guerra d’ Irak.

· Civilització(Hantington): és l’ agrupació cultural de més abast, el nivell d’ identitat cultural més ampli que pot distingir un esser humà d’ un altre.

· Etnocentrisme: actitud davant d’ altres cultures que analitza les cultures des dl punt de vista de la pròpia cultura.

· Xenofòbia: odi envers els estrangers.

· Aporofòbia: el rebuig i menyspreu envers el pobre.

· Racisme:parteix de la creença de races superiors i inferiors.

· Relativisme cultural: actitud davant d’ altres cultures que recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.

Universalisme: defensa que no hi ha d’ haver uns mínims morals que estiguin d’ acord.

De quina manera podem assolir la convivència entre cultures?

2008-12-16T06:36:00.000-08:00

false MicrosoftInternetExplorer4

La convivència entre cultures sembla una utopia. Però si tots ens adaptem una mica i seguim algunes normes i drets es pot obtenir una convivència harmoniosa entre varies parts, no solament cultures.

Són normes senzilles les que em de seguir però actualment ninguna de les parts vol cedir prou per tindre una bona convivència. Una d’ aquestes normes seria respecta la vida i la salut de tota la resta de persones, és a dir de no fer mal ni mata a ningú. L’ altre és respecta tot costum dels altres. Però no tant sols la cultura s’ ha de respecta sinó també les seves propietats i caràcters i intimitats. Aquesta ultima es refereix a no robar, ni malmetre ninguna propietat de cap manera, i a tindre cura dels demes i donant-li ajuda en tot el que es pugui, però mantenint la voluntat dels altres sense imposar la seva.

Seguir aquestes regles porta una convivència sostenible i agradable per tots. Respecta a tothom i totes les cultures sempre i quant respectin el dret a la vida i a la salut. També es podrien ficar drets com el de l’ educació o altres però aquest potser són més per que una societat avanci.

Esqum pg123,14

2008-12-02T08:09:00.001-08:00

false MicrosoftInternetExplorer4

1) Les primeres societats(fa uns 37.000anys)

· Nòmades

· Societats igualitàries

· Basat: caça i recol·lecció

· Economia: intercanvi i reciprocitat

· Política: clans familiars

o el cap de cada una és un home amb experiència.

2) Les societats agrícoles(fa uns 10.000anys)

· Sedentaris

· Basat: Conreu i ramaderia

· Economia: comerç

· Política: Cap de la tribu

o Si és líder guerrer:

- Conquereix moltes tribus incorporant-les a la seva

- Apareixen grups socials especialitzats

3) Estats naixents(fa uns 5500anys)

· Sedentaris

· Basat: millores d’ eficiència

· Política : cap de l’ estat

· Causes del pas:

o Una forta centralització del poder

o Una estratificació social més gran

o Una clara divisió de funcions

o Una desigualtat en la distribució de la riquesa

o Un desenvolupament urbanístic

o Un notable creixement cultural

Esqum pg123,14

2008-12-02T08:09:00.000-08:00

false MicrosoftInternetExplorer4

1) Les primeres societats(fa uns 37.000anys)

· Nòmades

· Societats igualitàries

· Basat: caça i recol·lecció

· Economia: intercanvi i reciprocitat

· Política: clans familiars

o el cap de cada una és un home amb experiència.

2) Les societats agrícoles(fa uns 10.000anys)

· Sedentaris

· Basat: Conreu i ramaderia

· Economia: comerç

· Política: Cap de la tribu

o Si és líder guerrer:

- Conquereix moltes tribus incorporant-les a la seva

- Apareixen grups socials especialitzats

3) Estats naixents(fa uns 5500anys)

· Sedentaris

· Basat: millores d’ eficiència

· Política : cap de l’ estat

· Causes del pas:

o Una forta centralització del poder

o Una estratificació social més gran

o Una clara divisió de funcions

o Una desigualtat en la distribució de la riquesa

o Un desenvolupament urbanístic

o Un notable creixement cultural

Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau

2008-11-30T08:26:00.000-08:00

MicrosoftInternetExplorer4

T. Hobbes i JJ. Rousseau, eren dos dels més grans filòsofs que creien que la societat era un pacte fet per tots els essers humans. Però tenien diferencies del perquè del pacte.

La principal diferencia es que Hobbes té una actitud negativa del caràcter del home i Rousseau positiva. Hobbes va arribar a afirma que “l’ home és un llop de l’ home”, es a dir, que l’ home tendeix a matar als de la seva espècie. Al contrari d’ ell, Rousseau va afirma que l’ home era bo per naturalesa, però que la propietat privada i l’ egoisme són perillosos per una societat pacifiques, convertint l’ esser humà en malvat quan esta en societat.

A partir d’ aquestes idees cadascun dedueix el motiu de fer el pacte i unir-se en societat. Hobbes afirmava que renunciaven a la seva llibertat a canvi de seguretat. Mentrestant, Rousseau defensava que l’ esser humà mogut per una pietat natural canvia la llibertat natural per la llibertat civil, és a dir, de drets, en una comunitat igualitària

Anàlisis del doc. 1

2008-11-26T11:34:00.000-08:00

1-.
Aquest text tracta dels fonamens de l’ individualisme possessiu, la llibertat de l’ esser humà de la societat amb les excepcions que ell vulgui i les seves capacitats i persona són exclusiu d’ ell.

2-.
Els supòsits de l’ individualisme.
3-.
Aquest text esta estructurat en varis paràgrafs. El primer és una breu introducció per presentar els fonaments de l’ individualisme.
En el segon paràgraf comença explicar-los. El del paràgraf és el de que tot humà ho és perquè és lliure de dependre dels altres i les seves voluntats, és a dir, que és lliure de no deixar-se influir per els altres.
Uneix la segona idea amb la primera en un segon paràgraf que diu que gracies a la primera idea que som lliurea de relacions amb els altres, en altres paraules que tothom pot esta sol, sense ningú que l’ ajudi ni que estigui amb ell, però si vol pot tenir relacions amb altres humans.
En el tercer paràgraf ens presenta una idea nova. En que ens explica que tots tenim la propietat del nostre persona i capacitats, és a dir, que podem fer el que vulguem amb la nostre persona i les nostres capacitats i que per això no devem res a la societat.
Com en el segon paràgraf, en el quart uneix la idea del paràgraf d’ abans amb una altre. I diu que tot i que la majoria de la persona no es pot deixar, les capacitats sí, per tant pot prestar serveis als altres.
I en el últim fa una síntesis de tots dient que “la societat humana consisteix en una sèrie de relacions mercantils”, que vol dir que la societat es relaciona segons les necessitats i entre aquestes relacions es van fent serveis mútuament.

Definicions 2

2008-11-25T09:15:00.000-08:00

· Raó teòrica: és aquella que s’ orienta a contemplació el món, cap el coneixement de la realitat.

· Raó practica: és aquella que s’ orienta cap orientar l’ acció.

· Metafísica: part de la filosofia que es troba més enllà dels sentits.

· Ultimitat: arribar a qüestions ultimes, aquelles que la resposta no admet seguir preguntant.

· Subjecte: protagonista de l’ acció de conèixer, el jo.

· Opinió(Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert però no en té la seguretat.

· Interès emancipador: per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

· Dogmatisme: una veritat és acceptada sense crítica. Que es pot arribar a saber veritats absolutes.

· Escepticisme moderat: creu que no podem arribar a obtenir coneixements fiables, però ens hem de comportar segons el més probable.

· Perspectivisme: Creu que cada un té el seu punt de vista, i per conèixer la realitat hem de fer una síntesi de totes les perspectives.

· Realisme: defineix que la realitat, l’ objecte de coneixement, existeix per si mateixa, independentment del subjecte. Els essers humans només podem captar aquests objectes.

· Idealisme: defensa que la realitat no existeix independentment dels subjectes que la coneix. Només podem captar-ne els fenòmens.

· Noesi: consciencia que s’ obre a la realitat.

· Prejudici(H. G. Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc. Són constitutius del coneixement.

· Ignorància: estat de la ment en què s’ admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

· Autoritat:Una afirmació s’ accepte com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit del coneixement que té de la matèria.

· Evidència sensible: criteri de la veritat que es basa en les dades dels sentits.

· Adequació: relació de concordança entre el que es diu de quelcom i el que és.

· Coherència: criteri de la veritat que es basa en que una proposició s’ he de deduir lògicament del conjunt que en forma. .

· Pragmatisme: defineix que és veritat el que és útil.

· Consens: arribar a una conclusió entre varies persones.

· Contingent: que actualment és però pot deixar de ser o no haver estat.

· Necessari: allò que és i no pot no ser.

· Virtualitat: conjunt de percepcions i sensacions, generades amb l’ ajuda d’ un suport tècnic, que donen de quelcom físic.

El virtual és real?

2008-11-19T12:46:00.000-08:00

Aquesta és una qüestió que pot tindre dues despostes, principalment, si o no. I segurament la que la majoria diria seria la segona, no. Però que és Virtual?
La paraula virtual a vegades la utilitzem com a no real, però és certa aquesta afirmació? No, virtual significa que aparenta quelcom que no és, a vegades és producte de la nostre ment o a vegades és produït per la natura. Això vol dir que el que sigui que és ens sembla, produeix unes sensacions, que no corresponen amb ell. Un exemple seria el miratge, que ens sembla veure una cosa que existeix en la nostre ment o a molta distancia a davant nostre. Per tant, els efecte que provoquen són reals, són perceptibles i existeixen. El objecte, que en el cas dels miratges és aire també.
En conclusió, podem dir que l’ objecte i les sensacions són reals, però que no concorden, és a dir, que totes dues existeixen però les sensacions no representen fidelment l’ objecte sinó una altre cosa.

Comentari del doc. 9

2008-11-18T11:49:00.000-08:00

1-. Quina relació s’ estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

En el text es fa una relació de la veritat amb la vida de manera que la vida és alterada pel coneixement de la veritat.

2-. Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Les idees certes són les que podem assimilar, fer valides, corroborar i verificar.

3-. Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text de manera comuna s’ entén per “ pragmàtic”? Quina?

La manera comuna d’ entendre “pragmàtic” és que sigui pràctic, és a dir. Com diu el text, que podem assimilar, fer valides i verificar.

4-. Pot haver-hi el cas d’ idees certa sense conseqüència de ser practiques? Raona la resposta i posa’n un exemple.

Sí, hi ha veritats que caduquen amb el temps segons el pragmatisme, i ha altres qüestions certes que, almenys de moment, no ens són útils. Un exemple és que el nucli de la Terra és metàl·lic, això no ens serveix de res però és cert.

5-. William James.

William James (1842-1910), filòsof i psicòleg nord-americà que va desenvolupar la filosofia del pragmatisme. Va néixer a Nova York el 11 de gener de 1842. El seu pare, Henry James, era un teòleg seguidor de Emanuel Swedenborg; un dels seus germans va ser el gran novel·lista Henry James. William James va assistir a escoles privades als Estats Units i a Europa, a l'Escola Científica Lawrence de la Universitat d'Harvard i a l'Escola de Medicina d'Harvard en la qual es va graduar en 1869. Abans d'acabar els seus estudis de medicina, va partir amb una expedició d'exploració a Brasil al costat del nord-americà nascut a Suïssa Louis Agassiz, i també va estudiar fisiologia a Alemanya. Després de retirar-se durant tres anys a causa d'una malaltia, James es va convertir en professor de fisiologia a Harvard en 1872. A partir de 1880 va ensenyar psicologia i filosofia a Harvard, universitat que va abandonar en 1907, i va donar conferències de bon tros èxit en les universitats de Columbia i Oxford. Va morir en Chocorua, New Hampshire, el 26 d'agost de 1910.

Més informació a:

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/James%20William.htm

Anàlisis del doc8

2008-10-29T01:54:00.000-07:00

1-.
La paraula veritat és d’ ús elevat però quasi buida de significat, per mal ús. Veritat vol dir concordança amb la realitat, autenticitat, o pur, a vegades més d’ una d’ aquestes coses a la vegada.

2-.
La veritat una concordança amb el món.

3, 4-.
El text esta dividit en dos parts. La primera ens explica la veritat com a puresa i autenticitat, i en la segona ens ho explica una mica més per enllaçar-ho amb la concordança.
La primera part comença amb una pregunta: “Que s’ entén habitualment per “veritat”?”. Aquesta pregunta fa referència al tema del text. En tot el text ens explica això, quin significat li donem a aquesta paraula quan l’ utilitzem. Primer ens diu que l’ utilitzem com a sinònim de pur, real. Ens explica a més que ho cert és real, tot el que es pot afirma que es cert ho podem fer per què ho podem sentir, per què és real. L’ altre ús és el de autèntic. Algunes vegades usem aquesta paraula així per diferenciar dos coses que tenen una aparença molt semblants però que no són el mateix, és a dir que una te la aparença d’ algo que no és.
La segona part tracta de si les proposicions del nostre saber concorda amb la realitat. Però s’ ha d’ anar amb comte i no confondre el que concorda amb la realitat, concorda la preposició i no pas la cosa de que tracta. Per tant aquesta proposició pot avarca qualsevol enunciat sempre i quant es pugui contrasta amb la realitat i es vegi que i esta en aquesta realitat. No és un significat de la paraula que a vegades sigui fàcil de reconèixer, per el mer fet de fer una doble certesa el que es diu sigui correcte i concordi amb la realitat, per això no es sempre fàcil de veure si s’ utilitza bé o no.
Aquest text fa manifest al ús d’ aquesta paraula segons el llatí. Segons aquesta llengua la paraula veritas, veritat, es refereix al rigor a l’ hora de parlar, que s’ oposa a la “mentida” o a l’ “engany”. En el text es veu molt clar per que tracta de la rigorista a l’ hora de parlar sobre quelcom , ja que insisteix en la concordança de la realitat
Altres dos llengües amb un significat clar d’ aquesta paraula, que han tingut molt a veure amb el significat actual, són el grec i el hebreu.
En el grec alethheia, veritat, significa allò que no està ocult, es a dir que es manifesta.
I en el hebreu emunah, veritat, expressa la veritat en el sentit de confiança. En la confiança que es complirà quelcom que esperem. Les diferencies d’ aquestes tres son simples, mentre el grec i el llatí es amb la realitat, en el hebreu tracta de la confiança que aquell objecte sigui el que creuen que és. Les diferencia entre les dos primeres és que mentre que el grec la veritat es tot allò que podem percebre, el llatí es refereix a que l’ anunciat sigui concordant amb la realitat del objecte.

Anàlisis del doc5

2008-10-28T01:56:00.000-07:00

1-.
El paisatge que és real només es pot veure des d’ una perspectiva determinada, per això ningú el pot veure sense. Totes les persones, èpoques i pobles, tenen l seu punt de vista. Però això no vol dir que el que veuen sigui fals o il·lusori.

2-.
Cada vida, un món per veure.

3, 4-.
El autor separa en dos parts el text en una ens dona un exemple del que vol explicar i després, en la segona part, ens diu el que vol.
L’ exemple tracta sobre la visió de dos persones d’ un mateix paisatge. Cada una mirarà el paisatge i no hi veure exactament ho mateix. Segons les condicions en que visquis et pot sembla aquell paisatge una mera pradera o un terreny amb herba o el que sigui i en un altre moment et pot semblar un paradís terrenal o per lo contrari un lloc on hi ha el sofriment de moltes persones. Per tant, segons com és la teva situació en el món, si estàs en una crisi una postguerra, un període de prosperitat, etc; i el teu estat d’ ànim, trist, content, etc; el resultat de la visió d’ una cosa es pot veure molt afectada i distorsionada. També ens indica que un es pot deixar de captar una cosa i l’altre no, és a dir, que un no li doni importància a una vaca pasturant i no si fixi en ella , sinó en els pomer de darrera, i l’ altre, el contrari. Per tant, el que nosaltres veiem en un paisatge no és més que un conjunt del que hi ha, de les teves experiències i els teus interessos. Però, seguidament, el autor ens explica que no per què siguin diferents interpretacions de les coses han d ‘ estar incorrectes les dues, ni ser una il·lusió. Per entendre això ens diu que la perspectiva forma part de la realitat i és el que organitza les coses en el univers.
En la segona part podem veure clarament, que la veritat és immutable però que la nostre visió d’ ella és tan plural, que hi ha una infinitat de versions, ja que cada individu, cada època, i al llarg de l’ història, té el seu punt de vista. Afirma més, que cada vida, cada esser amb consciencia, és un punt de vista sobre l’ univers, i té raó ja que com em explicat abans hi ha molts conceptes de cada cosa delimitats pels individus. Inclòs s’ atreveix a dir l’ univers com a l’ omnímoda veritat, quedaria oblidada sense el desenvolupament.
Aquest text té un caire de subjectivisme i de relativisme com a manera de conèixer. Aquestes corrents tracten de que no podem arribar a assolir veritats universalment valides. El subjectivisme creu que esbrinar que és cert depèn de cada subjecte, en contra, el relativisme creu que reconèixer quelcom com a cert depèn de cada cultura.
Una altre corrent bastant estesa, de les moltes que hi ha, és el criticisme, que tracta de que és possible tenir coneixements certs, sempre que es realitzin proves per saber que podem conèixer i contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
Aquesta corrent, en contra dels altres dos no creu que la veritat depèn de cada subjecte o cultura, sinó de la realitat, però defensa que hi ha coses que no podem arribar a saber igual que les altres dos corrents.
Hi ha més corrents com el pragmatisme que identifica el que és cert amb el que és útil.
La diferencia d’ aquesta amb les dos primeres, són clares, mentre una defensa que tot ho cert és útil, les altres defensen que tot el que és cert depèn del subjecte, per tant , ell podrà triar si una cosa inútil és certa.

Podem arribar a conèixer?

2008-10-22T05:26:00.000-07:00

És una preguntar una mica complicada de respondre. Primer, hem de tindre clar, dos coses: que és conèixer; i els elements que hi intervenen.

Conèixer és un relació entre un subjecte (jo), i un objecte; l’ aprensió d’ un estat de coses que puguin ser compartides amb altres. En altres paraules, no és més que una comprensió de part del subjecte, d’ una persona, a un objecte, les seves característiques i què és.

El subjecte tant sols té dos fons de coneixement, el sentit i la raó. Pels sentits en arriba la informació i la raó l’ assimilar.

Però l’ objecte potser qualsevol cosa, per tant, múltiple i variant. Però a més hi ha gent que a punta que no hi ha alguns objectes, que tant sols els percebem, per tant com saber definir un objecte?.

En conclusió, Si que arribem a conèixer parts d’ alguns objectes, però mai el conjunt sencer, per que no sabem que tenim davant, ja que podem captar-ne que fa i com és, però mai l’ essència, fins que no podem conèixer que és i si és.

Analisis del document 10 del tema 1

2008-10-14T09:05:00.000-07:00

1-. El text tracta de l' objectiu de la filosofia, que segons l' autor, és aclarir amb lògica els enunciats filosofics.

2-. La filosifia ha de ser entenedora.

3i4-. Segons el text la filosofia té com a únic objectiu, aclarí unes idees, pensaments i proposicions, que prèviament comprovades que siguin així. Per tant, afirma que és una activitat per que no representa fer una teoria i ja estar, sinó que aquesta teoria la pugui entendre tothom, és a dir, que es tracta d’ activar el pensament de tots fent-li entendre a l’ individu les teories.

En la última frase veiem que l’ autor diu: “La filosofia ha d’ aclarir i delimitar amb precisió els pensaments que d’ una altre manera serien, per dir-ho així, opacs i confusos”. Aquesta frase, potser una mica llarga, és molt simple, només ens diu quin és objectiu de la filosofia, és a dir és simplement el tema principal. No s’ hi pot buscar gaires significats ocults, escrits entre línees. Simplement ens diu que la filosofia té la obligació de ser entesa per tothom, és a dir, que s’ ha d’ explicar tant bé com pugui amb la màxima claredat els pensaments del filòsof. També ens aclara que molt de les proposicions dels filòsof són complexes i dificultoses d’ entendre el sentit que té per el autor. Personalment, crec que té raó en dir que algunes proposicions filosòfiques són no es poden a arribar a entendre fàcilment, i a vegades són imprecises i que s’ hauria de millorar el llenguatge i la seva forma d’ utilitzar-lo.

El autor d’ aquest text es veu clarament que és del mètode analiticolingüístic, en que consisteix en analitzar el llenguatge per fer-ne un millor us i que no hi hagin tants problemes filosòfics per imprecisions i creen confusions. En termes generals, aquests filòsofs no miren de conèixer la realitat, ni investiguen les capacitats o facultats del coneixement, sinó que concentren el seu interès en el llenguatge.

Hi ha altres mètodes, com l’ empiricoracional. Aquest mètode parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits oi l’ enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’ intel·ligible. El primer nivell de la realitat esta constituït per les dades que ens proporcionen els sentits; segons aquestes dades, la realitat és múltiple i canviant. Però a partir dels canvis l’ enteniment concep quelcom permanent en la realitat per mitjà de la intuïció i el raonament.

També hi ha el transcendental, que no mira d’ esbrinar quin és l’ origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne la raó. Per donar raó del nostre saber en aquests tres àmbits(Què puc fer?, què he de fer?, què m’ és permès esperar?) cal descobrir les condicions del coneixement, d’ acció i d’esperança que són comunes, universal i necessàries per tots els individus.

Aquests mètodes tenen moltes diferencies, la més gran i la principal, és el que intenten fer, mentre que en el analiticolinüístic es busca l’ ús perfecte del llenguatge, el empiricoracional busca el què de les coses, i el transcendental busca la raó de les coses. Una altre diferencia és la utilització de diferents fonts, el primer fa servir la lògica, el empiricoracional els sentits i l’ enteniment, i el últim fa servir una sintesi de la sensibilitat i l’ enteniment.

5-.

Ludwig Josef Johann Wittgenstein, va néixer el 1889 a Viena, capital d’ Àustria. Va estudiar filosofia analítica i postanalítica. Els seus interessos més grans són: la metafísica, l’ epistemologia, la lògica, la filosofia del llenguatge, filosofia de la matemàtica i filosofia de la ment.

Algunes de les seves idees més notables són:

-en els inicis: la estructura del llenguatge lògicament representa la estructura de la realitat.

-Després: el significat d’ una paraula, normalment, és l’ ús en el llenguatge.

Va morir al 29 d’ abril de 1951 a Cambridge, és a dir, al Regne Unit.

Per més informació de l' autor buscar a:

http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=616

definicions

2008-09-23T02:01:00.000-07:00

-Ciutadà:persona que viu en una ciutat, és a dir, que conviu en una petita societat definida per un terreny.
-Política: sistema que un crea té dirigir un poble
-Democràcia: opció de govern en que el poble elegeix quin candidat a governar, governarà, en un sistema igualitari d’ un vot una persona.
-Tirania: sistema en que una persona governa per que ell ha aconseguit a la força, prenen el poder a tots, i els altres fan el que ell vol.
-Drets Humans: Lleis que exigim al favor de cada un per la col·lectivitat.
-Estat de Dret: territori on el poder del governant s’ ha fragmentat, i cada un d’ aquests fragments el porta un grup de persones o una. Normal ment es divideix en; fer lleis(legislatiu), aquest poder es elegit pel poble; fer complir lles lleis(ejectiu);i dicta una sentencia , prèviament pactada, a qui no compleix les lleis(judicial).
-Individualisme: sentiment que creu que tot gira al seu voltat, que ell es el millor, casi un déu i que la resta casi ni existeix.
-Socialisme: pensament que creu que els treballadors han de manar i han de portar el seu territori, arribar a un comunisme.
-Justícia: Imparcialitat que elegeix sense diferencies.
-Poder: Poder fer o ser.

que és la filosofia?

2008-09-17T08:05:00.000-07:00

La filosofia és l'art que estudia el pensar, el per què i totes les reflexions que es fa un mateix. Però es més import saber filosofar, es a dir, de pensar, fer servir la raó per explicar cosses que no teníem explicació que saber, que es la filosofia, perquè si no sabem pensar no arribarem mai a superar els obstacles que la filosofia d’ altres o la nosaltres o la nostre ignorància construeixen.
Però si em de discutir que es la filosofia, no acabaríem mai perquè cada un podríem pensar la que es millor, i totes estar igual de bé i igual d’ incompletes. Perquè no es una cosa que puguem nota o veure, es com la pau però més difícil de distingir-ne i amb molta varietat tantes com persones, ja que tothom té la seva forma de filosofar.
Per tant, la filosofia podria ser, bàsicament, el raonament que cada un dona a les coses, i el raonament que li em anat donant a certes coses des de sempre.